EL MARTELL, L’ESCAIRA I EL CISELL. PENÚLTIMA ETAPA

Per a poder interpretar correctament el sentit que té aquest escrit, imagina-t’ho com si es tractés d’un viatge que realitzes en el temps a través del carrer de Sant Sebastià, al qual hem arribat guiant-nos per uns indicadors històrics distribuïts intencionadament per la geografia urbana de Palafrugell.
Iniciem el recorregut anant d’Occident a Orient per això és important que comencem sortint del Centre Fraternal per la tercera porta, aquella que dona al carrer de Sant Sebastià, la mateixa porta que en l’article anterior algú ens havien dit que no es podia utilitzar per entrar-hi al cafè. Baixarem dos graons i ja hi serem al cap del carrer. Al costat dels gentils. Entre iguals. Aquest ritual té el seu simbolisme i la seva interpretació perquè ningú més sap que estàs buscant els senyals dels cercadors que ens han precedit.
En llenguatge simbòlic es diu que els aprenents inicien el seu viatge iniciàtic anant primer d’Occident a Orient. La realització del viatge estimula físicament qui el realitza, li aporta novetat, il·lusió, experiència, coneixement i un punt de saviesa. La paraula prové del llatí, “viaticum”, que no és cap altra cosa que el recorregut realitzat al llarg d’una jornada per anar a algun lloc. També ho és portar quelcom d’un lloc a un altre. Encara que sigui mentalment. Amb això ja ho hem dit tot. Iniciem el camí!.


El carrer de Sant Sebastià a través del qual realitzarem el nostre particular viaticum, es formà urbanísticament a les darreries del segle XVIII. Com tots els carrers, va anar creixent i evolucionant, acollint gent nova i passants entre els quals alguns volgueren deixar constància de la seva particular visió del mon. Segurament no tenien cap intenció de subvertir el temps quan idearen decorar la façana de Can Bofill amb gàrgoles neogòtiques, ni donaren nom de forma innocent al carrer de les Ànimes; en realitat aquest petit carrer que serví originalment de desguàs de les aigües de pluja, és un portal de sortida orientat de Nord a Sud. Ni aquell altre quan esculpí a la llinda de casa seva, la del número 29 de carrer, la que fa cantonada amb el carrer de Sant Josep, unes eines de treball que molts interpreten de signes gremials. I no van pas desencaminats.
A la llinda de la casa referida hi ha un gravat on apareixen representades les eines dels francmaçons. Son els instruments de Treball que porten els postulants en el seu viatge iniciàtic, probablement les eines més universals d’un maçó, el martell, l’escaira i el cisell. Son els utensilis que serveixen per desbastar la Pedra Bruta, que és com dir la ignorància. Moralment significa Modelar, Corregir i Aplicar les accions humanes. El martell és la constància, el cisell és la voluntat i l’escaira és el patró, la regla per a transformar-la en Pedra Cúbica, polida, desbastada.

Si us hi fixeu en la llinda, però també en els muntants laterals de la porta, veureu la perfecció del treball de la pedra, l’obra tan ben acabada que realitzà l’artesà, potser un company maçó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT