EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA


En una casa del carrer de la Garriga, que no us resultarà difícil de localitzar si teniu interès, es decora el canó exterior de la xemeneia amb unes figures de terracota, d’uns vint-i-cinc a trenta centímetres d’alçada, que han estat situades a les cantonades del conducte i fixades amb morter en un repeu. Del carrer estan es poden arribar a veure tres estatuetes. Som de la opinió que se’n amaga una quarta a la cara oculta. Volem creure que van ser deixades allà dalt amb la intenció manifesta que fossin vistes per tothom.
La primera estàtua que veiem és la que està situada a l’angle sud-oest, es tracta de la figura d’un home assegut a qui li falta el cap, una ma i un peu. Sembla que du hàbit de religiós, amb les mànigues amples que son pròpies dels monjos. Deu ser per les raons indicades que transmet qui l’observa sensació de tranquil·litat.
La segona estatueta, en diagonal a la primera, està situada amb l’orientació nord-est. És la figura d’una dama distingida que llueix un vestit d’època, s’intueix que pertanyent a la classe alta o la noblesa.
La darrera estàtua és la més distingida de les tres, es tracta d’una dona vestida amb la túnica de la Roma Republicana que li deixa al descobert el pit dret. Te els dos braços trencats però amb els monyons n’hi ha prou per a descobrir que el dret el tenia enlairat pel damunt del cap, talment com si brandés una bandera, mentre que el braç esquerre el mantenia relaxat i paral·lel al cos. A peus de la “Marianne” apareix també un lleó que devora una serp.

Detall de les figures de la xemeneia
La sortida de fums és obra antiga, del mateix temps en que es feu la casa, una edificació que posseeix les característiques i l’estil d’obrar els habitatges les famílies de classe mitja i popular dels artesans i treballadors, que fou propi de la segona meitat del segle XIX. És un element d’obra de rajol massís ben feta, que es va finalitzar amb certa gracia decorativa per resoldre la sortida del fum en condicions meteorològiques adverses. Fet així per quan bufa amb força el vent de tramuntana. Durant molt temps l’habitatge, situat en una posició enlairada al cantó nord-est d’una cruïlla de carrers, va romandre aïllat de les altres cases i exposada a tots els vents.
En un primer moment se’m va ocorre pensar en el fet que haguessin posat les estatuetes dalt la xemeneia era per a prevenir i protegir l’accés a l’interior de l’habitatge de les bruixes i els mals esperits a causa de les creences irracionals, les pors i la superstició dels que habitaven la casa, però ho vaig desestimar de seguida.
Més que amb les raons de la fe i l’esperit, ara crec que el fet tindria relació amb les conviccions ideològiques, condició que compleixen a la perfecció els pobladors empordanesos, amb els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat molt interioritzats, col·lectivament assumits i socialment ben gestionats.
Les estàtues de la xemeneia representen una reunió de persones representants del poble, els Estats Generals. S’hi troben allà reunits l’estat del clero, el de la noblesa i del poble, i és aquest darrer estat, el del poble, qui s’erigeix en assemblea constituent. La composició porta allà dalt molts anys. Sembla una performance escenogràfica feta en terracota per manifestar i reivindicar els ideals republicans en algun moment de la història del nostre poble, durant el qual les llibertats i els drets de les persones patiren persecució o foren restringides.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO