La barana del presbiteri de la parroquial de Sant Martí.

En Mariano Serra Soler, fou un indià. Va néixer a Palafrugell un 19 d’agost de l’any 1784, el dia de Sant Magí. Era fill legítim i natural de Jacint Serra, un menestral paraire amb certa rellevància social, i la seva mare era la Martina Soler.
Emigrà a Xile l’any 1806, quan tenia 22 anys, per obrir comerç a la ciutat de Santiago, on feu també de corresponsal durant molts anys de Jaume Alsina i Verjés, representant la Companyia comercial Alsina, March i Cona, una societat fundada al poble de Calella del Maresme, dedicada al comerç d’ultramar.
El jove entregat en cos i ànima a fer fortuna amb els negocis, va contraure matrimoni el 21 de setembre de 1807 amb la rica hereva xilena, d’origen espanyol, María Muñoz Plaza, filla de Diego Muñoz Roca i de María de la Plaza Maldonado.
Fou a causa de l’ocupació francesa d’Espanya l’any 1808, aïllant la metròpoli de les colònies quan s’iniciaren el processos d’independència de les províncies americanes, un seguit d’esdeveniments que van començar en forma de demanda d’una major autonomia política, i que es va anar accentuant fins aconseguir, convertit ja en moviment revolucionari, alliberar-se del domini colonial espanyol.
A Xile, on s’hi estava en Mariano Serra, l’esclat revolucionari es resolgué la matinada del 12 de febrer de 1817, a la batalla de Chacabuco, entre les forces alliberadores i els reialistes espanyols, que senyalà l’inici de la fugida i l’exili de les famílies espanyoles.
A la capital, Santiago, els revolucionaris desvalisaren les cases i les propietats del “veïnat noble”, com en deien dels els indians. La nit del dia 13 de febrer de 1817, Mariano fugí a Lima, la ciutat més important de l’Imperi Espanyol, on s’hi estava el virrei i es mantenia la major presència i influència espanyola a Sud-Amèrica.

Els vells temps d’esplendor i enriquiment fàcil que havien conegut els indians peninsulars durant el període colonial arribava a la seva fi, i les raons de la revolta les impulsava la insubmissió de les nacions que havien estat tractades com si fossin dominis o explotacions, més que no pas com a les nacions germanes, que es proclamava.
L'altar Major de Sant Martí de Palafrugell.
En Mariano tornà a Catalunya probablement l’any 1820, establint-se a Barcelona. Amb el seu fill José Maria Serra i Manel Girona, i altres socis minoritaris, fundà el Banc de Barcelona, el primer dia de maig de l’any 1844.
L’any de 1832, el fill de Mariano Serra, Josep Maria, que havia nascut a Xile el 1811, es va casar amb la xilena i també d’origen espanyol, Dorotea Chopitea (n. 1816).
En Mariano Serra va comprar una finca a la vila de Sarrià, a les afores del poble prop del camí de Pedralbes, on el 1843 manà edificar un col·legi per a noies que donà al Sagrat Cor.
Tot i haver assolit la més alta distinció en el patriciat urbà barcelonès, en Mariano Serra no s’oblidà mai de Palafrugell amb el que mantenia estretes relacions d’amistat i familiars i assíduament, ajudaren i cobriren econòmica i filantròpicament moltes de les necessitats i mancances que es patia a la població.
El 1836, va oferir el poble una campana de catorze robes per a col·locar-la al rellotge i així fer sonar les hores, i pocs anys desprès, el 1844, en Mariano informà l’ajuntament a través del comissionat Josep Prats, confiter de la vila, que havia fet fixar al presbiteri de l’església parroquial de Sant Martí una barana de ferro que en Serra havia enviat des de Barcelona, sota l’expressa reserva i condició que si es donava la barana un altre destí diferent, era la voluntat d’en Mariano Serra que els seus parents més propers s’apoderessin d’ella.
A causa de l’incendi que patí l’església l’any 1936 la barana fou desmantellada i ningú no es va ocupar de fer complir les condicions establertes.

Comentaris