EL CAMP D’EN GRASSOT

Per a introduir-vos en el relat us proposo remuntar-nos fins l’any 1448 en que el rei Alfons el Magnànim autoritzà la Convocatòria general dels homes de remença i trobar-nos en aquella època amb en Pere Grassot, un pagès benestant del lloc d’Ermedàs que hi participa, juntament amb els altres pagesos de Palafrugell, en demandar l’abolició de la servitud i els mals usos del feudalisme català. En Grassot és un camperol i viu en el seu mas al camp, sense ell ser-ne conscient forma part del llegat que la nissaga familiar deixarà empremtat al bell mig de la capital catalana.
Al cor de Barcelona, dins el barri de Gràcia, hi ha el carrer de la Llibertat on aboquen els de la Fraternitat i del Progrés. Els noms no son casuals, van ser posats de forma conscient i ho diuen tot de l’ideari dels qui els triaren, és un cas semblant als homònims que es troben a Palafrugell, també posats per homes que vivien conjuntures semblants, el carrer de la Llibertat, del Progrés, del Sol, de la Lluna, de l’Estrella, de la Unió..., tots amb un rerefons de significat simbòlic i críptic propi de la francmaçoneria noucentista que governà les entitats locals i deixà un llegat farcit de fraternitat i liberalisme.

Tornem a Gràcia. A poca distància en direcció llevant, pel carrer de Monistrol arribem al carrer Bailèn, on s’acaben els carrers estrets i entrem a l’Eixample. Un carrer més enllà el Passeig de Sant Joan. D’aquella zona en diuen El Camp d’en Grassot. Aquest és un barri que es començà a urbanitzar l’any 1866, dins el Pla Cerdà, en uns terrenys propietat dels germans Roman i Dolors Grassot, l’avia dels quals, Isabel Gispert i Feran, una rica pubilla bisbalenca esposa de Jeroni Grassot, havia comprat el 1770. Tots aquests descendents barcelonins estaven emparentats amb el Pere Grassot d’Ermedàs.


La superfície de terreny que aportaren els Grassot a la urbanització Cerdà es corresponia al de l’antiga propietat “Torre de Bell-lloch” la més gran del sector del Pla de Barcelona; els límits de la qual, salvant les irregularitats respecte de l’ordenació quadriculada de l’Eixample, es podrien inserir dins l’àrea que es compren entre la Travessera de Gràcia, (l’antic camí romà de l’“Strata Francigera”), el carrer Provença, Passeig de Sant Joan i carrer Nàpols. Una superfície equivalent a deu mançanes de l’Eixample. En els moments previs a l’ordenació urbanística, el Pla, que posseïa uns excel·lents sòls argilosos, era poblat de rajoleries que subministraven els típics rajols massissos de mida catalana, 29x14,5x4, amb que es construïren la majoria dels edificis noucentistes a Barcelona.
La nissaga dels Grassot que es traslladaren a viure a Barcelona, es va iniciar desprès que morís a Palafrugell, on vivia, el cirurgià Jeroni Grassot Prats, que pertanyia a la branca familiar dels sabaters del veïnat de la Font, i fou la seva vídua, la Margarida Marquès, qui pels vols de 1676, es mudà a la ciutat amb els seus tres fills, el gran dels quals no havia fet encara els deu anys i el més petit amb prou feines si tenia dos.
Na Margarida Marquès morí a Barcelona l’any 1685, als 45 anys, a casa de son fill Jeroni, cirurgià que vivia al carrer de la Palla, parròquia de Santa Maria del Pi. El seu cos fou portat a Palafrugell i sepultat dins l’església parroquial de Sant Martí.







Comentaris

Entrades populars