Passa al contingut principal

L’ORIGEN DE PLAÇA NOVA

Si fem atenció als documents de l’època que ho expliquen, l’origen de Plaça Nova deu la seva existència a la voluntat de crear un espai lúdic alternatiu en el qual poder celebrar els balls públics i practicar els jocs de pilota que s’hi exercitaven a la plaça, un espai que es trobava dins la vila vella, immediat i davant l’església de Sant Martí, per resultar aquestes practiques motiu de distracció i irreverència per a la casa de Déu.
En la disciplina del joc de pilota s’enfrontaven dues o més persones, i es participava individualment o formant equips si els nombre de jugadors era nombrós. La tècnica de l’esport consistia en llençar-se la pilota entre els jugadors, que rebia el nom de “joc llarg”. Existia la variant de llençant la bola contra una paret colpejant-la amb la ma nua, amb guant per protegir-se, o fent servir una pala. En aquest cas la disciplina s’anomenava “joc ple”.
Les regles que tenia el joc eren pràcticament idèntiques a les regles que s’hi fan servir al tenis actual, de fet, aquest esport és una evolució d’aquell antic joc de pilota, pràctica que es remunta a la civilització clàssica grecoromana, assolí una forta implantació durant l’edat mitjana i es convertí en una pràctica molt popular al Principat entre els segles XVI i XVIII. El joc era de tal manera competitiu que convidava jugadors i espectadors a realitzar juguesques, apostes que movien importants quantitat de diners per a l’època, un costum prohibit i perseguit per les autoritats.
Si ens adonem, el sistema de puntuació del joc te relació amb la mesura del temps, guanyava el partit el jugador o equip que havia sortit victoriós el primer quart d’hora (15), del segon temps (30), del tercer (45) i de l’hora sencera, que era la durada del matx. El joc de pilota es practicava a la plaça vella per l’espaiositat de l’indret i la possibilitat de fer frontó amb les parets de les cases circumdants o contra el gran i sòlid mur de l’església.


El dia 23 de juliol de 1758, el procurador de la senyora Maria Lluïsa Carreras, resident a Barcelona i descendent d’una antiga nissaga palafrugellenca, vídua de Josep de Verthamon, membre del Consejo de su Majestat i oïdor de la Real Audiencia del Principat de Catalunya, vengué el representants del Comú de Palafrugell un tros de terra de conreu situada prop i fora muralles, dita peça feia dos quarts i quaranta nou canes (1.577,39 m2), segregada i d’una possessió principal denominada “lo Clos d’en Carreras”.
La venedora es comprometia a deixar carrer que anés de nord a sud, des dels fossats del Castell, en la llengua vulgar de la gent denominats “els valls”, futur carrer de Pi i Margall, fins a sortir al carrer denominat de les Botines. El nou vial fou intitulat amb el nom de Santa Margarida, copatrona de la Vila.
La venda s’acordà en dues-centes vint-i-una lliures, quinze sous i sis diners, moneda de Barcelona, de les quals el reverend Ramon de Cortada i Bru, prior de la Col·legiata Església de Santa Anna de Barcelona, com a Senyor i Baró del Castell donà cent lliures per a formar i construir nova Plaça, a fi i efecte de treure tot concurs de la Plaça de l’Església.
Maria Lluïsa de Carreras oferí donar vint-i-cinc lliures més per als fins expressats i les restants 96 lliures quinze sous i sis diners per al total compliment del preu, els correspongué pagar als magnífics regidors del municipi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes