Passa al contingut principal

DINS LA VILA VELLA

Entre els carrers de Cavallers, Valls, i Pi i Margall, també s’inclou Plaça Nova, es troba el nucli antic de la Vila. Dins aquest perímetre, amb algunes excepcions, s’haurien de trobar els edificis més vells del poble. Els vials que hem enumerat ressegueixen sensiblement la traça de l’antiga muralla, que durant segles envoltà la població; Palafrugell va ser Castell abans que Vila. D’aquell recinte fort ja no en queden rastres, les murades del passat van desaparèixer sota la piqueta municipal al segle XIX. És lamentable!.
Dins aquell robust perímetre, -Pasqual Madoz va arribar a dir que els murs feien 50 peus d’alçada-, s’aixecaren els edificis més emblemàtics de la població, l’església i can Roses en son exemple dels més antics, però també s’hi van estar la Casa del Prior, en el seu lloc hi ha ara la farmàcia Sunyer. La de Santa Anna de Barcelona fou una senyoria a la qual pertanyien les cases, els homes, les bèsties, els molins, els prats, els boscos, els rius i els mars de Palafrugell, amb tots els peixos que nedessin en les seves aigües i les aus que solquessin el cel al seu damunt. Sóc de l’opinió que l’enumeració que acabo de fer és una relació més pròpia de déus que d’homes. Què hi farem!.
Dintre muralles hi havia el cementiri, una presencia que no desdeia entremig les cases perquè existia bona sintonia entre la vida i la mort. És una relació de la qual no conec hostilitats remarcables. No hi ha discussió possible!. També hi havia la casa on s’aplegava el sometent, una força armada de naturalesa civil i propera a la gent que vetllava per la seguretat dels nostres avantpassats molt abans que d’això s’encarreguessin les forces i els cossos de seguretat de l’estat. Hi havia també la sala capitular on es reunia el consell municipal que formaven els prohoms de la vila. Per molt anys les reunions les tingueren en una de les set torres que tenia el castell, de la que en deien Torre del Consell.


De les torres que reforçaven el panys de muralla, des de la que hi havia al Portal de Vall, que correspondria al lloc en que es troba actualment la cruïlla del carrer Cavallers amb el carrer Major, es defensava l’entrada principal del recinte encastellat. Just en aquest lloc s’hi escenificava el Sagrament de Fidelitat i Vassallatge, una cerimònia de jurament i homenatges que el senyor de la baronia rebia del Comú de la Vila en reconeixement de tenir-ne la possessió dels bens i les persones del municipi. En aquella torre, com que donava a migdia i era la més eixuta, s’emmagatzemaven els cereals del comú. Pel fet de tenir aquest ús, donava nom a l’espai que hi havia davant el portal al costat de la torre, conegut per Plaça del Gra. En aquest indret que avui ens pot semblar reduït fou el lloc on s’establí el primer mercat públic de Palafrugell.
A una de les torres, la que estava situada davant la façana de l’església a tocar del carrer Cavallers, s’hi accedia des de la Casa del Prior, era la torre que servia de masmorra.
Des del Portal de Baix cap a l’interior transcorria el carrer Major, que era el principal, fins a la Plaça Vella de l’església on mudava el nom per dir-se de Santa Maria i sense perdre’l, arribats al Portal de Munt, es sortia del recinte del que encara ara diem Dins la Vila Vella”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes