LA FARMÀCIA DE CAN ROSÉS


Corrien els maleïts soldats francesos instigant la bona gent de la terra, quan la diada de Sant Bernat, el dia 12 de març de 1809, la senyora Maria Maranges i Pi, de seixanta anys d’edat i viuda de Francesc Frigola del Brugar, sortia de l’església parroquial de Sant Martí, on acabava de combregar, i li sobrevingué un atac de feridura, altrament dit el mal de Sant Joan, o si es vol dir com li diuen els entesos, apoplexia.
Com que en aquelles hores la plaça de l’Església era molt concorreguda, no va passar desapercebut l’incident entre les persones que sortien de missa en acabar l’ofici del diumenge i va ser auxiliada immediatament.
Per fortuna, molt a prop d’on havia succeït la desgracia hi havia una oficina d’apotecari, la botiga de casa Roger, que feia cantonada amb el carrer Major, i allà fou portada ràpidament la dissortada dona.
La denominació de Casa Roger entre la gent de la vila era d’us molt antic i encara no estaven acostumats a dir-la a la nova manera, Casa Rosés, el nom que tenia des que la hereva Manuela Roger, filla d’Anton Roger, n’era la propietària i el seu espòs Francesc Rosés administrava el patrimoni comú.
 Estat en que es trobava Can Rosés als anys setanta del segle passat.

Als baixos on hi havia l’oficina de farmàcia s’entrava pel carrer Major. Quan s’hi accedia a l’interior, Josep Marquès, que tenia arrendada la botiga et saludava des de darrera el taulell, que estava situat de cara a la porta per veure qui entrava. Aquell mostrador era un moble de fusta noble, inigualat al poble, digne d’admiració. Al bell mig del frontal tenia gravat un peix, la figura d’un roger, l’emblema familiar del vell propietari. Les parets de l’habitació, a tot el voltant eren plenes de lleixes, i totes, de dalt a baix, atapeïdes de pots, albarels i capses d’apotecari on es guardaven, en unes els remeis, en altres els ungüents, els olis i les essències en ampolletes de vidre, els extractes en flascons de boca ampla i taps de vidre que s’ajustaven be al coll dels recipients. Molts havien estat preparats pel mateix farmacèutic. El matrimoni Roger-Rosés vivien a Girona, però sovint es desplaçaven a Palafrugell i s’allotjaven en aquell casalot, fent vida a les cambres del pis superior, sense interferir en la dinàmica comercial de la botiga.
La dona, i ara ens referim a la ferida Maria Maranges, que no es recuperava, fou reclinada en una llitera que hi havia a la rebotiga. Tot el que necessitessin ho tenien a l’abast, només calia estirar la ma i encertar amb el remei que guarís aquella pobre desgraciada. Però el remei no es trobava allà. No es revifaria amb les sals, ni amb cap ni una de les arrels que despatxava a diari, i això que tenia desenes de varietats.
Li van afluixar el cosset i la donaren una poció d’herbes, que potser servirien per altres coses, però per molt que ho provaren, res no van poder fer per salvar la vida d’aquella infeliç, que va acabar morint poc després de ser atesa pel farmacèutic, que de tots els que allà estaven congregats, era l’únic que sabia que els miracles només es feien a la botiga que hi havia al costat de la seva, a la mateixa plaça.
L’endemà, la vídua Maranges fou enterrada dins l’església en el vas on els seus avantpassats tenien adquirits els drets de sepultura familiar.

Comentaris