Passa al contingut principal

JOSAFAT

 

Durant la commemoració de la Festa Major de Palafrugell de 1905, es va convocar la celebració d’uns Jocs Florals, que serien els primers organitzats a l’Empordà. A la secretaria de la Secció de Belles Arts del Centre Català de Palafrugell, que dirigia l’esdeveniment, es van rebre 80 composicions per al Concurs Literari-Musical de la Festa de la Bellesa. El secretari del Centre, que era Joan Linares i Delhom, ho va fer públic dies abans del festeig. Coincidint amb la Festa va aparèixer el primer número del quinzenari ”Emporium”, una publicació cultural amb un selecte elenc de col·laboradors, que dedicava monogràficament l’edició inaugural a dita celebració.

Amb aquell concurs es volia fer crida als artistes de la terra, i a fi d’evitar el risc de que en lloc de la Festa de la Bellesa, es convertís en festa de la vulgaritat, decidiren donar els artistes completa llibertat per a triar els temes, i que els premis fossin en metàl·lic. Els organitzadors obriren una subscripció per a que els comerciants, hisendats, empresaris benestants i tothom que volgués de la població contribuïssin a la mida de llurs cabals i voluntats. El tresorer de la Comissió Organitzadora, el farmacèutic Josep Miquel i Torras s’encarregava de comptabilitzar les aportacions.

El jurat estava compost per il·lustres literats com el gran poeta Joan Maragall, president del jurat literari, l’erudit Massó i Torrents i el delicat poeta Vergés i Barris; i també per músics de just renom, com Felip Pedrell, president del jurat musical, en Lluís Millet, l’ànima de l’Orfeó Català i el conegut estudiós pianista Marià Vinyas.

La Festa de la Bellesa va tenir lloc el dissabte 22 de juliol a les tres de la tarda al Teatre del Centre Fraternal, i fou un esdeveniment entranyable. El poeta mallorquí Gabriel Alomar que havia nomenat reina de la Festa l’esposa de Massó i Torrents, fou el guanyador de la Flor Natural de poesia. Francesc Pujol i Pons de l’Orfeó Català fou premiat en l’apartat de sardanes, i en cançons va obtenir la Flor natural de la Festa de la Música, organitzada per l’Orfeó Català, el jove de vint anys, Joan Baptista Lambert, l’accèssit l’obtingué el compositor Juli Garreta.

De les composicions en prosa, dues d’elles destacaren per sobre de les altres i van impressionar profundament el jurat. Una es titulava Josafat i l’altra, que va ser la guanyadora, es deia L’home bo de Joan Pons i Pagès. Josafat era una concepció grandiosa del modernisme, magistralment desenvolupada, d’un realisme quasi brutal, a voltes ennoblit, dignificat per la fantasia de l’artista, esperit d’un encís irresistible. El drama era intens, violent, reflex d’una poderosa lluita rebolcada per una ànima petita del cos gegant del protagonista Josafat, el campaner salvatge, brutal, luxuriós i fanàtic. Posseït d’unes passions que desbordaven la plenitud de sa bestialitat, topant violentament contra la consciència rudimentària, endurida de supersticions i fanatisme. I tot això ho va presentar l’autor de forma viva, palpitant, immensa, amb un vigor, amb una força, amb un relleu, que meravellava. L’autor de tal prodigi es deia Prudenci Bertrana, i era la seva primera novel·la.

La primera publicació de Josafat es va fer l’any següent, a l’impremta Joanola i Ribas situada al carrer de Sant Sebastià número 29, de Palafrugell. L’obra fou censurada pel bisbat.

Comentaris

SUSQUEDA54 ha dit…
Hola colegues !
Sabieu que l'any 2014 es va estrenar a Girona el musical "Josafat", amb música de Marc Timón i lletra de Joan Pujol?
Aquest musical està basat en la coneguda obra de Prudenci Bertana.
Us deixo l'enllaç al programa de la representació que es va fer a Tordera el 19 de Gener de 2018, dins dels actes de commemoració del 150è aniversari del naixement de l'autor:
https://tordera.cat/ARXIUS/cultura/Programa_Musical_Josafat_2012__1_.pdf
Salutacions !
Josep Loredo.

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes