JOSAFAT

 

Durant la commemoració de la Festa Major de Palafrugell de 1905, es va convocar la celebració d’uns Jocs Florals, que serien els primers organitzats a l’Empordà. A la secretaria de la Secció de Belles Arts del Centre Català de Palafrugell, que dirigia l’esdeveniment, es van rebre 80 composicions per al Concurs Literari-Musical de la Festa de la Bellesa. El secretari del Centre, que era Joan Linares i Delhom, ho va fer públic dies abans del festeig. Coincidint amb la Festa va aparèixer el primer número del quinzenari ”Emporium”, una publicació cultural amb un selecte elenc de col·laboradors, que dedicava monogràficament l’edició inaugural a dita celebració.

Amb aquell concurs es volia fer crida als artistes de la terra, i a fi d’evitar el risc de que en lloc de la Festa de la Bellesa, es convertís en festa de la vulgaritat, decidiren donar els artistes completa llibertat per a triar els temes, i que els premis fossin en metàl·lic. Els organitzadors obriren una subscripció per a que els comerciants, hisendats, empresaris benestants i tothom que volgués de la població contribuïssin a la mida de llurs cabals i voluntats. El tresorer de la Comissió Organitzadora, el farmacèutic Josep Miquel i Torras s’encarregava de comptabilitzar les aportacions.

El jurat estava compost per il·lustres literats com el gran poeta Joan Maragall, president del jurat literari, l’erudit Massó i Torrents i el delicat poeta Vergés i Barris; i també per músics de just renom, com Felip Pedrell, president del jurat musical, en Lluís Millet, l’ànima de l’Orfeó Català i el conegut estudiós pianista Marià Vinyas.

La Festa de la Bellesa va tenir lloc el dissabte 22 de juliol a les tres de la tarda al Teatre del Centre Fraternal, i fou un esdeveniment entranyable. El poeta mallorquí Gabriel Alomar que havia nomenat reina de la Festa l’esposa de Massó i Torrents, fou el guanyador de la Flor Natural de poesia. Francesc Pujol i Pons de l’Orfeó Català fou premiat en l’apartat de sardanes, i en cançons va obtenir la Flor natural de la Festa de la Música, organitzada per l’Orfeó Català, el jove de vint anys, Joan Baptista Lambert, l’accèssit l’obtingué el compositor Juli Garreta.

De les composicions en prosa, dues d’elles destacaren per sobre de les altres i van impressionar profundament el jurat. Una es titulava Josafat i l’altra, que va ser la guanyadora, es deia L’home bo de Joan Pons i Pagès. Josafat era una concepció grandiosa del modernisme, magistralment desenvolupada, d’un realisme quasi brutal, a voltes ennoblit, dignificat per la fantasia de l’artista, esperit d’un encís irresistible. El drama era intens, violent, reflex d’una poderosa lluita rebolcada per una ànima petita del cos gegant del protagonista Josafat, el campaner salvatge, brutal, luxuriós i fanàtic. Posseït d’unes passions que desbordaven la plenitud de sa bestialitat, topant violentament contra la consciència rudimentària, endurida de supersticions i fanatisme. I tot això ho va presentar l’autor de forma viva, palpitant, immensa, amb un vigor, amb una força, amb un relleu, que meravellava. L’autor de tal prodigi es deia Prudenci Bertrana, i era la seva primera novel·la.

La primera publicació de Josafat es va fer l’any següent, a l’impremta Joanola i Ribas situada al carrer de Sant Sebastià número 29, de Palafrugell. L’obra fou censurada pel bisbat.

Comentaris