Passa al contingut principal

EL TERRATRÈMOL DE LISBOA

El dissabte 1 de novembre de 1755, dia de Tots Sants, a l’hora de la missa major (10h 16´), es va produir un terratrèmol que causà un enorme impacte produint milers de víctimes mortals i de ferits a la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Es va notar en tota la península i diversos llocs de la resta d’Europa occidental, inclús d’Amèrica.

L’epicentre del sisme estava situat a diversos centenars de kilòmetres al sud-oest del Cap de Sant Vicenç dins l’oceà Atlàntic, i va rebre el nom de terratrèmol de Lisboa perquè va ser aquesta ciutat on va causar més mal, a causa sobretot de l’incendi que es produí. Amb una intensitat X a l’escala de Richter, una durada entre 7 i 8 minuts amb intervals de quietud, un tsunami posterior amb més d’un miler de rèpliques que es van succeir al llarg de diversos anys i 1250 morts, el terratrèmol de Lisboa és un dels fets més extraordinaris que ha succeït en època moderna a Espanya, però potser que també ho sigui a nivell mundial.

El rei Fernando VI encarregà el Governador del Supremo Consejo de Castilla de realitzar un informe sobre tot el que havia succeït a Espanya a causa del terratrèmol i que es va dirigir a les capitals i pobles de certa importància. Des del castell de Palafrugell es va emetre el següent:

 ...Esto es que en dicha esta villa, ni en los lugares a ella circunvecinos, la mañana del día primero de dicho corriente mes y año, ni en los días inmediatos siguientes no se experimentó temblor alguno de tierra, o terramoto, pues habiéndonos informado con diferentes personas de dicha esta villa, ninguno experimentó tal temblor.

Por lo que, a Dios gracias, no se han experimentado movimientos algunos en los suelos, paredes, edificios y fuentes, ni ruinas o perjuicios en las fábricas ni se han resultado muertes ni heridas algunas, así en personas como animales.

Si a Palafrugell no es van assabentar, a La Bisbal si que van percebre i en fan noticia al seu informe:

...Que en el día primero de los corrientes, y abajo escritos mes y año, a cierta hora antes de amanecer el día, bien que de fijo no la hemos podido averiguar, en la dicha presente villa, y término, y lugares predichos, se sintió un terremoto que duro muy poco, y sólo se observó el temblor de suelos, paredes, camas, y de alhajas caseras, y que éste no ocasionó ruina ni perjuicio alguno, muerte ni herida a personas ni animales (a Dios gracias) ni cosa notable, y no se experimentó ni reparó de antes del referido temblor señal alguna que emenesase dicho terremoto y temblor.

Todo lo que hemos inquirido de personas fidedignas.

Y para que de lo predicho conste, obedeciendo dicha carta Orden, hacemos esta nuestra relación, sellada con el sello de la dicha villa.

 A Sant Feliu de Guíxols també es va apreciar el sisme:

...el dia 1° entre las nueve y diez horas de la mañana se observo movimiento en los suelos, Paredes; y demàs Edificios de esta Villa, como asimismo en las Parroquias de la Valle de Aro circunvecinas de ella, y duro por espacio como cosa de dos credos a todo lance, y con viento muy fuerte que venia de la parte de Poniente, y no se experimento otra cosa notable. Y con la ayuda de Dios no ha causado perjuicio ni ruina alguna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...