Passa al contingut principal

LA TORRE D’EN MORAGAS

 

Tothom a Palafrugell, i molts forasters, reconeixen en el nom de Moragas el restaurant que actualment hi ha a Plaça Nova fent cantonada amb el carrer de Pi i Margall. Aquest local de restauració existeix de fa molt temps en aquest mateix lloc donant servei al públic al llarg de la seva llarga existència, ha estat restaurant, i abans pizzeria, i més reculat en el temps bar, més antigament taberna i en origen botiga de queviures.

L’estructura interior de l’establiment no ha canviat, si de cas com a molt a mudat la decoració i alguns envans que han anat a terra, però poca cosa més. L’exterior si que era ben diferent, recentment s'han complert cent deu anys de la demolició d'una torre de l’antiga muralla de Palafrugell que hi havia adossada a la cantonada de la casa pel costat de Plaça Nova. La darrera de les set esplèndides torres que havia tingut el recinte murallat de Palafrugell.

Establiment i Torre d'en Moragas. Fotografia Àngel Toldrà Viazo, de principis del segle XX.

Pels antics parroquians Can Moragas era excepcional, un lloc important, era molt més que una simple taverna, es constituí en un lloc singular i estrafolari pel sol fet de tenir una torre enganxada al portal de la bodega, era el racó més estimat i popular de la vila. No calia ser-ne soci per anar-hi, com era preceptiu per entrar als casinos, era una taverna molt humil i popular. Sobretot el freqüentaven els tapers, uns treballadors avançats al seu temps, amb un sentit de classe molt viu i accentuat, que els havia forjat les idees del lliurepensament francès, el republicanisme empordanès i l’acràcia italiana, uns obrers que freqüentaven la taberna d’en Gervasi Isern a fer un gotet de vi en acabar la jornada per a treure’s de la gola el regust a suro que els deixava el maneig i l’elaboració de taps.

El nom de Moragas que té l’establiment i amb el que també era coneguda la torre, li ho va donar el propietari de la primera botiga que s’hi va instal·lar en els baixos de l’edifici. El propietari de l’immoble era Rafel Martinell, un taper que se l’havia fet construir l’any 1843, el va llogar en Josep Moragas l’any 1867, qui volia establir un negoci en el soterrani de la casa, però pel desnivell que existia entre el carrer de l’Allada, per on tenia l’entrada l’edifici, i la plaça, la dependència del celler era com si fos a pla terreny.

Josep Moragas Galceran, havia nascut l’any 1812 a Arenys de Mar. Estava casat amb Maria Boix Vidal, filla del Masnou. Van arribar a Palafrugell amb 49 i 48 anys respectivament. En aquell any de 1861 es van poder ocupar immediatament en la industria surera de la població.

Quan van arreplegar uns pocs diners llogaren el local de Plaça Nova per a instal·lar-hi una botiga de queviures. Obriren l’any 1867, i s’hi van estar allà fins l’any 1887. Amb vint anys d’existència, “can Moragas” va tenir prou per a deixar el seu nom lligat per a la posteritat en aquell petit local de planta baixa. El nom encara segueix actualment, i és un miracle que això passi en aquest temps en que tot fineix ràpidament. Estem vivint el temps de la immediatesa.

El Josep va morir el dia 3 de gener de 1888. La Maria ja feia uns quants anys que havia mort.

L’any 1889 Gervasi Isern, un mont-rasenc de 32 anys obrí una taberna en la que havia estat la botiga de comestibles, i tots els parroquians que freqüentaven l’establiment continuaren dient-li a can Moragas. No era qüestió de canviar un nom que tan bé s’adeia amb aquell lloc, no fos cas que amb altre nom no el trobessin.

Aquella església, com alguns deien de les tavernes, va iniciar la seva decadència quan demoliren la torre l’any 1908. Un lent però inexorable decaïment a causa de la modernitat. En Gervasi no volia que la torre fos enderrocada i es resistí tan com va poder per evitar-ho, però de res no va servir la seva oposició per fer canviar aquella idea ben assumida pel consistori palafrugellenc. Complert el desig demolidor de l’ens municipal en Gervasi desencisat, dolgut i indolent es va desentendre de l’establiment i es retirà a una barraca en el tros que tenia en una antiga vinya a Llafranc. Allà va morir l’estiu de 1926. A la població es va manifestar un profund sentiment de dol per la seva mort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes