Tothom a Palafrugell, i molts forasters, reconeixen en el nom de Moragas el restaurant que actualment hi ha a Plaça Nova fent cantonada amb el carrer de Pi i Margall. Aquest local de restauració existeix de fa molt temps en aquest mateix lloc donant servei al públic al llarg de la seva llarga existència, ha estat restaurant, i abans pizzeria, i més reculat en el temps bar, més antigament taberna i en origen botiga de queviures.
L’estructura interior de l’establiment no ha canviat,
si de cas com a molt a mudat la decoració i alguns envans que han anat a terra, però
poca cosa més. L’exterior si que era ben diferent, recentment s'han complert cent deu anys de la demolició d'una torre de l’antiga muralla de Palafrugell que hi havia
adossada a la cantonada de la casa pel costat de Plaça Nova. La darrera de les
set esplèndides torres que havia tingut el recinte murallat de Palafrugell.
Establiment i Torre d'en Moragas. Fotografia Àngel Toldrà
Viazo, de principis del segle XX.
Pels antics parroquians Can Moragas
era excepcional, un lloc important, era molt més que una simple taverna, es
constituí en un lloc singular i estrafolari pel sol fet de tenir una torre
enganxada al portal de la bodega, era el racó més estimat i popular de la vila.
No calia ser-ne soci per anar-hi, com era preceptiu per entrar als casinos, era
una taverna molt humil i popular. Sobretot el freqüentaven els tapers, uns
treballadors avançats al seu temps, amb un sentit de classe molt viu i
accentuat, que els havia forjat les idees del lliurepensament francès, el
republicanisme empordanès i l’acràcia italiana, uns obrers que freqüentaven la
taberna d’en Gervasi Isern a fer un gotet de vi en acabar la jornada per a
treure’s de la gola el regust a suro que els deixava el maneig i l’elaboració
de taps.
El nom de Moragas que té l’establiment i amb el que
també era coneguda la torre, li ho va donar el propietari de la primera botiga
que s’hi va instal·lar en els baixos de l’edifici. El propietari de l’immoble
era Rafel Martinell, un taper que se l’havia fet construir l’any 1843, el va
llogar en Josep Moragas l’any 1867, qui volia establir un negoci en el
soterrani de la casa, però pel desnivell que existia entre el carrer de
l’Allada, per on tenia l’entrada l’edifici, i la plaça, la dependència del
celler era com si fos a pla terreny.
Josep Moragas Galceran, havia nascut l’any 1812 a
Arenys de Mar. Estava casat amb Maria Boix Vidal, filla del Masnou. Van arribar
a Palafrugell amb 49 i 48 anys respectivament. En aquell any de 1861 es van
poder ocupar immediatament en la industria surera de la població.
Quan van arreplegar uns pocs diners llogaren el local
de Plaça Nova per a instal·lar-hi una botiga de queviures. Obriren l’any 1867,
i s’hi van estar allà fins l’any 1887. Amb vint anys d’existència, “can
Moragas” va tenir prou per a deixar el seu nom lligat per a la posteritat en
aquell petit local de planta baixa. El nom encara segueix actualment, i és un
miracle que això passi en aquest temps en que tot fineix ràpidament. Estem
vivint el temps de la immediatesa.
El Josep va morir el dia 3 de gener de 1888. La Maria ja
feia uns quants anys que havia mort.
L’any 1889 Gervasi Isern, un mont-rasenc de 32 anys
obrí una taberna en la que havia estat la botiga de comestibles, i tots els
parroquians que freqüentaven l’establiment continuaren dient-li a can Moragas.
No era qüestió de canviar un nom que tan bé s’adeia amb aquell lloc, no fos cas
que amb altre nom no el trobessin.
Aquella església, com alguns deien de les tavernes, va iniciar la seva decadència quan demoliren la torre l’any 1908. Un lent però inexorable decaïment a causa de la modernitat. En Gervasi no volia que la torre fos enderrocada i es resistí tan com va poder per evitar-ho, però de res no va servir la seva oposició per fer canviar aquella idea ben assumida pel consistori palafrugellenc. Complert el desig demolidor de l’ens municipal en Gervasi desencisat, dolgut i indolent es va desentendre de l’establiment i es retirà a una barraca en el tros que tenia en una antiga vinya a Llafranc. Allà va morir l’estiu de 1926. A la població es va manifestar un profund sentiment de dol per la seva mort.
Comentaris