Antoni Payró era teixidor de drap
de lli i estava casat amb Margarida Payrona, senyora útil i propietària del Mas
Morató d’Horta, una propietat que tenien sota alou fiscal pel priorat de Santa
Anna de Barcelona, és a dir, la propietat no pagava censos de senyoria, però
estava obligada a altres drets o càrregues que pertanyien al priorat.
El mas Morató estava situat en les Hortes de Baix. En aquell temps de la primera meitat del segle XVI les hortes de Palafrugell estaven situades al sud i a la part més baixa de la vila emmurallada, al voltant de la font s’havien establert diverses tinences que se’n aprofitaven de l’abundància d’aigua i de la fertilitat de la terra, un dels emplaçaments, el que estava situat més a la vora del poble, ocupava les terres a banda i banda del camí i riera que menava del carrer de la Caritat i que avui es correspon amb el traçat del carrer Ample, des de la Placeta de la Font en avall. Aquests establiments de conreu es coneixien amb el nom d’Hortes de Dalt. A la part de més avall d’aquesta via/riera estaven situades les Hortes de Baix, era en tot aquell tros de territori situat a ponent de l’indret denominat Feneia, comprès entre la riera del Camí Fondo, el camí de Palamós y la riera de Mont-ras.
En un capbreu del notari de Palafrugell Antic Brugarol Codina de 1529-1575 que es conserva a l’Arxiu Històric de Girona, hi ha un plànol de l’entorn del mas Morató, és un full solt del llibre en el que figura una relació dels predis que envolten el mas, i alguna altra propietat situada en altres llocs apartats. Segons l’ordre establert en el document es poden seguir en el mapa la descripció de cada una de les parcel·les, començant pel mas.
El mas Morató estava situat en les Hortes de Baix. En aquell temps de la primera meitat del segle XVI les hortes de Palafrugell estaven situades al sud i a la part més baixa de la vila emmurallada, al voltant de la font s’havien establert diverses tinences que se’n aprofitaven de l’abundància d’aigua i de la fertilitat de la terra, un dels emplaçaments, el que estava situat més a la vora del poble, ocupava les terres a banda i banda del camí i riera que menava del carrer de la Caritat i que avui es correspon amb el traçat del carrer Ample, des de la Placeta de la Font en avall. Aquests establiments de conreu es coneixien amb el nom d’Hortes de Dalt. A la part de més avall d’aquesta via/riera estaven situades les Hortes de Baix, era en tot aquell tros de territori situat a ponent de l’indret denominat Feneia, comprès entre la riera del Camí Fondo, el camí de Palamós y la riera de Mont-ras.
En un capbreu del notari de Palafrugell Antic Brugarol Codina de 1529-1575 que es conserva a l’Arxiu Històric de Girona, hi ha un plànol de l’entorn del mas Morató, és un full solt del llibre en el que figura una relació dels predis que envolten el mas, i alguna altra propietat situada en altres llocs apartats. Segons l’ordre establert en el document es poden seguir en el mapa la descripció de cada una de les parcel·les, començant pel mas.
Nº 1: El mas afrontava a llevant, a migjorn i de ponent amb terres pròpies, i a tramuntana o feia en una part amb un hort que ara pertanyia al matrimoni Payró, però que abans havia sigut d’en Caixa i en una altra part amb un camp d’Antic Barrull de la Carrera, propietari que era del mas que seria en el futur Can Prats de la Carrera. En la imatge figura que la casa és de règim fiscal i el propietari és un home propi del priorat Santa Anna de Barcelona.
Nº 2: Camp d’una vessana i mitja de terra (3.281,15m2), la qual antigament era hort, que afrontava a sol ixent amb la riera i amb un camí establert pels Payró, a migdia i a ponent en una altra propietat del mas, i a tramuntana amb l’entrada del mas.
Nº 3: Hort que contenia dos saions de terra. Afronta a sol ixent amb el mas a migjorn amb l’entrada de dit mas, de ponent amb l’hort de Joan Carreres i a tramuntana amb els horts del mas que havien estat d’en Berenguer Caixa i d’en Pere Deulofeu.
Nº 4: Hort de terra que havia sigut d’en Pere Deulofeu. Afrontava a sol ixent en la parcel·la del mas Morató que havia sigut d’en Berenguer Caixa, a migjorn amb l’hort Nº3, de ponent part en l’hort d’en Joan Carreres i part en l’hort d’en Antic Capellà de Vila-seca.
Nº 5: Hort que contenia tres saions i mig de terra (956,90m2). Afrontava a sol ixent amb l’hort d’en Antic Barrull de la Carrera, a migjorn amb el mas, de ponent amb un altre hort del mas que era del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i a tramuntana amb el camí i riera de la Font.
Nº 6: Hort amb una superfície de terra d’un saió (273,40m2). Afrontava a sol ixent amb l’hort que tenia el mas Morató del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, a migjorn amb un honor o propietat del mas Morató, de ponent amb l’hort del mas Morató que havia sigut d’en Pere Deulofeu i amb el camí i riera de la Font.
Nº 7: Un Clos prop del mas que contenia vuit vessanes de terra. Afrontava a sol ixent amb una altra propietat del mas Morató que es tenia pel monestir de Sant Feliu de Guíxols, a migjorn amb unes terres d’en Joan Serra, ferrer de la Fàbrega de Baix[1], de ponent amb una altra propietat que el mas Morató tenia pel priorat de Santa Anna per la qual donaven al priorat tasca i braçatge.
Nº 8: Aquesta peça de terreny, per la qual es donava al priorat tasca i braçatge, contenia una vessana de terra, afrontava a sol ixent amb l’era i el camí, a migjorn amb la propietat de dit Joan Serra, de ponent amb una altra propietat del mas Morató que es tenia pel monestir de Sant Feliu de Guíxols i a tramuntana amb la propietat del mas Morató.
Nº 9: A prop del mas, en el lloc denominat Arenes, posseïa un camp d’una vessana i mitja de terra que afrontava a sol ixent amb la tinença del mas Morató Nº 10, descrita a continuació, que havia sigut d’en Joan Prats Peya, a migjorn amb una propietat d’en Joan Pons, de ponent amb un honor del notari difunt Pere Safont, i a tramuntana amb la possessió d’en Joan Marquès del mas Oliver.
Nº 10: En el lloc denominat Arenes posseïen un camp que contenia dues parellades de terra i havien sigut d’en Joan Prats Peya. Afrontava a sol ixent i a migjorn amb un camp de Joan Pons, a ponent amb l’honor Nº 9 del mas Morató, i a tramuntana una part amb un camp de Joan Marquès i altra part amb una propietat de Joan Carreres.
Per les terres, el mas i les possessions Antoni Payró prestava al priorat de Santa Anna, cada any de cens, tres sous i quatre diners barcelonesos que havia de pagar en la festa de Sant Miquel del mes de setembre[2] i el dia de Nadal uns altres tres sous i quatre diners. Per la festa de Sant Joan del mes de juny havia de donar un parell d’oques bones i rebedores, i a l’església un pollastre de delme.
Per la propietat del mas el matrimoni Payró reconeixia el pagament d’un cens a la fàbrega de baix del priorat, que posseïa el ferrer Joan Serra, i pagar-li a aquest cada any en la festa de Sant Pere i Sant Feliu del mes d’agost una mitgera de forment (70 litres) i tres mitgeres d’ordi mesura currible[3] de dit castell, i en temps de veymar una mitgera de vi del millor vi que provingués dels raïms que es collissin en les terres de dit mas.
NOTES:
[1] Existien
dues ferreries a la vila, la fàbrega de Dalt, que posseïa el ferrer Joan
Silvestre, del mas Silvestre de la Garriga, i la tenia concedida a cens de
vint-i-dues mitgeres d’ordi i deu mitgeres de forment, i la fàbrega de Baix que
tenia Joan Serra, també ferrer, sotmesa a un cens del priorat de vint-i-una
mitgera d’ordi i nou mitgeres de forment l’any.
[2] La festivitat de Sant Miquel es celebrava el dia 29 de setembre, el dia del raïm. Era el dia assenyalat per pagar els tributs i les rendes, un cop acabat l’any agrícola amb el veymar (verema), la darrera de les activitats.
[3] Ple a vessar. Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté.
[2] La festivitat de Sant Miquel es celebrava el dia 29 de setembre, el dia del raïm. Era el dia assenyalat per pagar els tributs i les rendes, un cop acabat l’any agrícola amb el veymar (verema), la darrera de les activitats.
[3] Ple a vessar. Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté.
Comentaris