LES COSES D’ANTES: ERMEDÀS

 

Situem-nos a començament del segle XVI, en aquell temps el habitants del municipi adquirien identitat afegint al seu cognom el nom del lloc on tenien establerta la pairalia o la casa familiar, i al mateix temps facilitava a l’administració la identificació sense equívocs dels veïns i dels llocs. El territori del terme de Palafrugell estava dividit en nuclis habitats, mes o menys dispersos i no necessàriament formant nuclis agrupats, però que constituïen uns veïnats que s’havien anat formant al llarg del temps pels envoltants de la població que estava encerclada i protegida per una sòlida muralla i rebia el nom de La Vila, actualment aquell nucli és conegut pel nom de Dins la Vila, i era on residien els menestrals i burgesos, amb alguna excepció dedicada a la pagesia; cosa que era poc habitual.

Sobre el territori del municipi es repartien entre hortes i camps de conreu els nuclis veïnals, la majoria d’ells, si és que no ho eren tots, constituïts per masies agrícoles de pagesia intensiva, com eren el d’Ermedàs, Santa Margarida, Brugarol, Vila-seca, La Carrera, Garriga, Lo Puig, El Vilar i Lo Raval Demunt. En una menció apart han de figurar els pobles de Mont-ras i Llofriu, nuclis també de pagesia urbana però d’una major entitat civil i administrativa que els anteriors. El costaner també tenia població permanent, amb habitacions i botigues de pescadors en Calella, Llafranc i Tamariu.

Capella de Sant Ramon d'Ermedàs

El veïnat d’Ermedàs estava a 0,45 llegües de distància al sud del castell, distant una mitja hora llarga de camí. Els habitants del veïnat, en la seva majoria pagesos, explotaven una superfície total de terres de conreu que arribava a les 233 ha d’extensió. La formació d’aquest nucli habitat ha conservat intacta la peculiaritat d’una masada o agrupació agrícola que es trobava allunyada de la població i estava defensivament exposada, que comptava com a únic recurs quan el perill amenaçava els seus habitants amb alguna torre forta com les que hi havia construïdes en el mas Sureda, d’en Fina i en el mas Petit d’en Caixa, servint de refugi a la comunitat.

La peculiaritat urbanística del lloc rau en el fet d’haver-se agrupar les edificacions al llarg del camí de Palafrugell, o no gaire lluny d’ell, mantenint les característiques típiques dels masos agrícoles, amb la casa, era, clos i quintana al voltant de l’habitatge. I el desenvolupament urbà no va anar més enllà, mantenint-se com llogaret agrícola i conservant les estructures agrícoles sense oferir alternativa d’un augment de creixement urbà a canvi de sòl, que podria haver acabat formant una petita població.

Un element que pot ser apuntava en aqueixa direcció va ser la construcció al segle XVI de la petita capella de Sant Ramon, que va servir per a donar cohesió i identitat a la petita colònia d’Ermedàs. Va ser el divendres 19 d’abril de 1602 quan es va començar a construir la capella de Sant Ramon. Aquell mateix dia, a l’església de Sant Martí de Palafrugell, el prevere i domer major de l’església Antoni Riera, batejà a un nen d’Ermedàs fill de Joan Pi i Salvadora i li fou posat el primer nom de Ramon d’aquell veïnat.

Ara fa temps que les coses han canviat, hi ha un altre tipus d’habitant i de perills en els antics masos que s’han convertit en rehabilitades segones residencies substituint les granges i masos d’Ermedàs, en aquest segle la por, malgrat la custòdia amb alarmes i enginys que s’han instal·lat, els ve de les possibles destrosses i robatoris que els puguin infringir en les cares i luxoses propietats.