Fins i tot a Palafrugell, una població de llarga tradició
republicana, es va crear un batalló infantil. El Batalló Infantil de
Palafrugell fou una organització creada pel maristes, amb la finalitat d’inocular
els minyons el culte a la pàtria i la mentalitat militarista amb la finalitat
de militaritzar la ciutadania incorporant la instrucció militar a l’escola. Soldats
en miniatura com els denominà el seu padrí local Bonaventura Sabater, diputat
de la Lliga Regionalista el dia que els feu entrega de la bandera, que els va regalar
el doctor Joan Mas Casamada, per la festa major de 1913. Durant la promesa que
van fe fer els nois se’ls demanà valentia i bona pràctica en els exercicis
guerrers per estar preparats quant entressin en files en qualitat de soldats de
debò. La madrina del Batalló va ser la senyora Antònia Arólas Serra, esposa del
patrici Eusebi Genís Girbal.
Els primers batallons infantils sorgiren a Espanya durant la darrera
dècada del segle XIX, i és arran de la crisi polític-militar de les pèrdues
colonials de fi de segle, que la seva aparició s'intensificà. Durant la guerra
del Marroc (1909-1927), els batallons es recondueixen amb la presentació a
Espanya dels Boy-Scouts, que ací adoptaren el nom d’Exploradores de
España.
Els maristes de Palafrugell, havien establert una comunitat escolar a la
vila l’any 1894, on s’acolliren els fills barons de les millors famílies del
poble, i van organitzar el Batalló Infantil entre els seus alumnes durant la
primavera de 1913, a imatge del que ja existia a Girona. Nomenaren capità en
Joan Bordas, un noi espavilat i amb dots de lideratge qui dirigí aquell any una
desfilada per la població acompanyant la processó de Corpus. Els joves alumnes
que formaven part del seguici religiós anaven vestits amb uniforme de soldat i
carregaven un fusell a l’espatlla, l’arma oficial de l’exèrcit espanyol (1898-1957),
el modern fusell de tanca d’importació germana Mauser, que s’havia adoptat en substitució del model Remington 1871.
Aquest rifle de repetició amb que havien de bregar els nanos feia 1,235m, amb
un pes de 4 quilos, tenia un calibre de 7x57 i capacitat per a 5 cartutxos.
La benedicció i entrega de la bandera del batalló es va celebrar el
dilluns dia 21 de juliol de 1913, a la Plaça de la Constitució, la que avui és
Plaça de l’Església, i va ser el capellà local mossèn Martí Figueras qui beneí el
pavelló insígnia. El batalló feu una sèrie d’evolucions marcials davant la
tribuna de personalitats amb la seva banda de cornetes i timbals, i durant la
missa de campanya que es va celebrar a la plaça, la banda del regiment d’Àsia
de Girona, present en l’acte, executà peces de música del compositor francès
Jules Massenet. En acabar l’acte el batalló desfilà de forma marcial pels principals
carrers de la població acompanyat per la banda del regiment. Les desfilades i
les parades militars eren les principals activitats i a través d’elles el
batalló escolar propiciava el desenvolupament de la ideologia imperant en
l’època, la moral cristiana i la del culte romàntic-nacionalista a la pàtria.
Una filosofia en contradicció amb una Catalunya antimilitarista i d’aspiracions
sobiranistes, on es fomentava la pertinença a la terra, i l’exercit
representava el més fanàtic enemic del nacionalisme català.
No sabem fins quan va sobreviure el batalló infantil de Palafrugell, de
les seves activitats i existència va desaparèixer qualsevol noticia a la premsa
local més enllà en el temps del mes de desembre de 1913, els maristes encara
romandrien a la població fins l’any 1936, però no sabem si van continuar
fomentant l’esperit catòlic-militarista entre els minyons de la vila a través
dels batallons escolars. Hem de suposar que van tenir continuïtat durant un
cert temps.
Comentaris