A principis de l’any 1870 va arribar a la vila Palafrugell
un jove matrimoni, la parella procedia de la vila de Lloret de Mar, i eren Joan
Farràs Riera i Antònia Vilà Cabañas. Ell tenia 27 anys i era natural de Josa,
una petita població de l’Alt Urgell a la província de Lleida, ella, també de 27
anys, era nascuda a Lloret, la població on s’havien conegut, havien festejat i s’havien
celebrat el seu enllaç uns dies abans.
El Joan, que tenia la professió de fuster, havia migrat uns
anys abans des de la seva vila natal fins a Lloret atret per la important
indústria de construcció naval, buscava feina en les drassanes lloretenques. Durant
un temps va poder treballar en diferents tallers i drassanes però la indústria
naviliera tradicional iniciava el seu declivi enfront de la navegació a vapor i
la feina escassejava, raó per la qual, quan els promesos es van casar,
decidiren traslladar-se a Palafrugell, on existien diversos tallers de fusteria
i els resultaria més fàcil treballar en un mercat laboral en que, entre la
indústria suro-tapera, la pesca i l’edificació, el ram de la fusta encara creava
ocupació.
El matrimoni s’establi convenientment, i no trigà gaire en adaptar-se amb molta facilitat a la vida de Palafrugell, una població que per la seva condició d’industriosa i cosmopolita estava acostumada a rebre gent forana i no estranyava l’arribada estable de noves famílies. El Joan immediatament va trobar feina del seu ofici en una fusteria local i un cop aconseguida l’estabilitat econòmica que els donava el treball fix, la parella va iniciar la planificació del seu futur començant per augmentar la família.
Així va ser com l’any 1871 naixia el seu primer fill, que
duria el nom del pare. Desprès vindrien més criatures, Pastora (1873-1874),
Josep (1874), Domènec (1875), Bàrbara (1877), els bessons Joan i Àngel (1878),
Pilar (1879), Francesca (1881-1883), i August (1887).
Al cap d’un temps de batallar en el camp de la fusta en Joan Farràs va deixar l’ocupació i donant un gir radical a la seva vida professional, es feu càrrec de l’administració de la consergeria del Casino de Amigos, un club exclusiu de la burgesia palafrugellenca. El Casino de Amigos, que era la societat dels senyors, va ser el primer centre associatiu que s’obrí a la població, va ser fundat l’any 1853 i estava, com no podia ser en cap altre lloc, situat al senyorial carrer de Cavallers.
Desenvolupant la feina d’hostaleria en el casino, la
família Farràs descobrí la seva veritable vocació i inicià una singladura que
perduraria en les següents generacions. L’estiu de l’any 1882 es va inaugurar
un nou casino a la vila, La Aliança, que es va nodrir de la totalitat de socis
del Casino La Fraternitat i d’una bona part dels membres del Casino de Amigos. Aquest
darrer centre va patir un sagnat constant de associats que provocaria el seu tancament
definitiu l’any 1889.
Joan Farràs va interpretar bé el degoteig de socis del
casino i abans que es produís el tancament definitiu va deixar la consergeria. Per
a ell era un moment determinant, i va tenir la feliç idea d’obrir un cafè, un negoci
que podria funcionar bé en aquells moments a Palafrugell. La professió de
cafeter l’havia exercit llargament durant la seva estada en el Casino de Amigos
i molt malament hauria de fer les coses perquè el negoci fes fallida.
Van llogar un local en Manel Jubert Marquès situat a
Plaça Nova, en el lloc més emblemàtic pels veïns de Palafrugell, un punt
eminentment dinàmic, actiu i cèntric de la població. L’establiment feia
cantonada entre Plaça Nova i el carrer de Sant Sebastià, Joan Farràs i fills
van inaugurar l’any 1887 una cafeteria amb el suggeridor nom de Cafè Orient. Aquell
nom xocava amb tot el que havia hagut fins aleshores a la població, era urbà,
modern i expressava sense embuts que aspirava ser una cafeteria del segle XX.
A finals de l’any 1897 el propietari, Manel Jubert, va
vendre l’edifici on estava el Cafè a la Societat Centre Fraternal, associació
recreativa que en aquells moments tenia la seu en un local llogat al carrer
Santa Margarida, i els Farràs van haver de marxar instal·lant-se no gaire lluny
d’on estaven, l’emplaçament que van triar per obrir el cafè era al carrer de
Sant Martí, 1. Per a establir-se van reformar l’edifici conegut pel nom de Can
Martinet, que estava en estat ruïnós i havia sigut seu del Casino El
Palafrugellense. En aquell mateix edifici havia estat fundat el Centre
Fraternal l’any 1887. El Cafè Orient va obrir en el nou emplaçament a finals
del mes de febrer de 1898, un canvi de situació que no va arribar a veure Joan
Farràs, que havia mort uns mesos abans, el dia dos de maig de 1893, quan
comptava quaranta-nou anys d’edat. Desprès de la seva mort el negoci el portà en
un primer moment la seva vídua l’Antònia Vilà i posteriorment ho farien els seus
tres fills, Domènec, Bàrbara i August.
L’any 1905 el Cafè Orient va tornar a Plaça Nova i aquell
cop duia intencions de quedar-s’hi, però ho va fer sense deixar del tot el
carrer de Sant Martí, i així va ser com l’emplaçament que es trià per a la nova
ubicació va ser l’immoble que feia cantonada amb la plaça. L’any 1912 es van
fer unes reformes al cafè i la sala de prendre es va traslladar provisionalment
al primer pis de l’edifici, i aquell trasllat que es considerava temporal, va
acabar per donar lloc a la gestació d’un hotel que ocuparia l’edifici de Plaça
Nova i que es va inaugurar el 1913 amb el nom de Hotel Orient. El cafè va
tornar al lloc en que ja havia estat del carrer de Sant Martí.
El Cafè Orient encara romandria obert uns anys, però les anades i vingudes l’havien ferit de mort i finalment va acabar desapareixent l’any 1918, coincidint amb l’armistici de la Gran Guerra Europea.
Comentaris