Passa al contingut principal

EL CARRER DE LA TORRE DELS MOROS

És aquest un carrer que es va començar a formar durant el primer quart del segle XIX, a iniciativa d’una parcel·lació urbanística privada a voltes sense la intervenció de l’ajuntament, com era de costum fer en temps de la Catalunya rural del nou-cents. La població de Palafrugell anava en augment i la demanda d’habitatge afavoria el creixement de ravals i eixamples. Aquest va ser un vial format com una arteria del carrer de les Cases Noves, una via que, malgrat el nom de Cases Noves, era de formació molt més antiga (s. XVII). La urbanització de les Cases Noves fou la d’un raval que s’havia desenvolupat linealment seguint el camí de Girona per La Bisbal i el de Torroella de Montgrí.

Amb el carrer de la Torre dels Moros, que va ser el primer eixample, s’iniciava l’expansió urbana vers el vessant nord-oest del puig de les Torretes, probablement aprofitant el camí que arribava al cim del puig, com es pot deduir pel traçat de la via. Posteriorment s’aniria completant l’expansió del vessant amb l’ordenació més planificada i rectilínia que tenen els carrers del Nord, d’Anselm Clavé i de Girona, formats en paral·lel i consecutivament mentre es progressava urbanísticament.

                   Vista parcial del plànol toporàfic de Palafrugell. (1914)

El nom del carrer evoca més que cap altre de la població el passat històric i ens pot resultar inversemblant en ple segle XXI. Naturalment és un nom local antic, i no s’entendria en cap altre lloc si no vius en l’hinterland del llevant costaner mediterrani.

Aquest nom ens parla de història, per recordar, o si més no tenir present, els temps perillosos que durant segles patí el nostre litoral constantment assetjat per incursions barbaresques. Les cròniques relaten els fets cruels i a voltes sagnants de les circumstàncies en que van viure moltes generacions d’avantpassats i ens podem arribar imaginar el neguit de les gents i fins a quin punt el temor i la por als pirates arribà a condicionar la seva vida en aquest mon de déu.

És un nom que avui no es posaria en cap carrer de cap poble de la vella Europa, i em temo que en el futur no es mantingui tal denominació, si ens atenem a la febre històric-revisionista que està proliferant actualment. Abans que això passi ens podem avançar i potser no seria forassenyat una denominació d’acord amb el passat i amb el pensament d’avui dia, que dignifiqués més encertadament el que en realitat es pretén representar de l’antiguitat passada amb el nom del carrer, i no és res més que la memòria d’un vell camí que conduïa a la torre de guaita i defensa que va ser l’atalaia del puig de Les Torretes. Es podria dir, per exemple, carrer de la Torre de Guaita. Una torre que fou vigia i salvaguarda de la població i avui roman miraculosament ignorada per la especulativa i enfebrada piqueta urbanitzadora.

La torre dels moros és una complerta ruïna! Que diu un palafrugellenc que es pretén entès en la matèria. Però té en el nom d’un carrer que li guarda memòria, li respon l’altre. Sí, tens raó, però el nom que li van posar és molt antic i equívoc, i ambdues coses, torre i nom, es poden dignificar!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...