Passa al contingut principal

EL CARRER DE LES CASES NOVES

A Palafrugell hi ha dos carrers que porten el mot Cases en el nom, un és el de Quatre Cases i l’altre el de Cases Noves. El carrer de les Quatre Cases és molt antic, era un primitiu vial de trajectòria curta, local, interna i segura, que comunicava el centre de la vila amb el proper veïnat de la Caritat, constituït per uns quants masos dispersos i hortes que s’arrengleraven a redós de la petita riera que menava dels turons del nord de la població.

El de Les Cases Noves, de formació ben diferent, era el resultat del creixement urbà format al llarg de una ruta de comunicacions amb l’exterior de la població i per tant més exposada i insegura, que duia pel camí reial a Girona per La Bisbal i a través d’un altre camí també a Torroella de Montgrí, sent dels primers suburbis que es formaren a la població (s. XVI), durant les èpoques de creixement demogràfic, abans inclús que el carrer de Pals.

                                            Detall del plànol de Palafrugell amb la situació del carrer de Les Cases Noves. (1887)

Des del primer moment en que es construïren les primeres cases en aquell indret que es trobava creuada la riera de la Caritat, ja aparegué la denominació de Les Cases Noves, l’apel·latiu revelador d’unes edificacions que certament deurien resultar excepcionals per a la gent si mereixien ésser qualificades de noves. No obstant això el vial va tenir una denominació anterior, i era conegut popularment pel nom de carrer de la Bisbal, que transcorria en aquells indrets pel territori del Mas Mateu.

El primer assentament al veïnat de les Cases Noves, del qual es té coneixement, és el de Jaume Pujol, casat amb Rafela, que tenia l’ofici de bracer i es construí la casa l’any 1578.

Per a la concepció que es tenia de com havien de ser des de temps immemorials les urbs, la nova urbanització representava una veritable desintegració del sistema tradicional. De alguna manera pels nostres avantpassats la riera representava els confins de la població, i resultava realment agosarat anar-se’n a viure a un lloc que ultrapassava els límits raonables del que es podia considerar pròpiament el poble.

Al principi no van ser gaires cases, però de mica en mica s’anaren arrenglerant una darrere l’altre, sobre tot les que tenien l’orientació més afavorida, les que s’aixecaven situades de cul al vent de tramuntana.

Quan després d’haver passat alguns segles i s’havien consolidat altres ravals i la població creixia urbanitzant als quatre vents, s’anaren formant a banda i banda altres carrers que naixien o arribaven al de les Cases Noves formant una mena d’espina de peix, i aquell concepte misogin i curt de vista s’oblidà completament, però el nom de Les Cases Noves es perpetuà fins als nostres dies, d’aquell origen ja ningú no se’n recorda i el primer rodal d’edificacions que tanta expectació va causar llavors, avui es pot considerar pràcticament part del centre urbà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...