EL CARRER DE PI I MARGALL

El carrer de Pi i Margall és una via cardinal, es a dir la seva traça segueix la orientació nord-sud que correspon al paral·lel 41º 55’ 51’’. A la fotografia que acompanya l‘article es mostra una via que ja és completament oberta i urbanitzada fins dalt de tot del puig del mas Mascort. El paviment és de macadam, reforçat amb un empedrat als costats per formar sengles cunetes que permetin córrer l’aigua, les voreres mostren l'enllosat de pedra original del segle XIX.

En un primer terme a l’esquerra de la imatge, que es correspon amb la casa número 1 del carrer, es pot veure el rètol de la sastreria de Lluís Sitjas Parals, que va ser inaugurada a Plaça Nova el mes d’octubre de 1904 i en aquest lloc del carrer Pi i Margall, fent cantonada amb la mencionada plaça, el febrer de 1909. La sastreria perduraria, ja amb el nom de Casa Sitjas, fins els inicis de la dècada dels 70. Al portal del mig hi havia l’espardenyeria de Lluís Esparch que s’hi va obrir el 1910, i en el tercer portal de la mateixa casa és on hi havia la carnisseria de Josep Marquès.

Continuant per la mateixa vorera, el primer edifici alt correspon a la papereria de Pere Ribas, que s’hi establí en aquest lloc el 1915, abans havia estat residència del taper Salvi Pascual Ferrer, qui tenia un establiment de venda d’oli i vinagre. Podem observar com al damunt de les portes hi ha una retolació on s’ha d’intuir que hi posa PAPERERIA, però la decoració modernista de la botiga, feta de fusta i que encara perdura avui dia, no era feta. El guarniment modernista es va realitzar entre els mesos de juny i desembre de 1915 i la botiga inaugurada a principis d’any de 1916.

Carrer de Pi i Margall. (1915). Col·lecció Angel Toldrá Viazo

Venia a continuació l’edifici número 5, propietat de Dolors Cané, l’habitatge li servia d’hostatgeria i arrendava habitacions als treballadors forans. Més enllà es veu el mercat cobert de la carn, li correspon el número 9 del carrer, és un edifici aixecat el 1901 que es va inaugurar la vigília de nadal d’aquell mateix any. A continuació, i fent cantonada amb el carrer dels Valls, hi ha l’edifici de l’ajuntament vell que es distingeix pels mastelers de les banderes. L’edifici fou demolit l’any 1969 i en l’espai alliberat es va construir el primer mercat del peix. L’establiment actual data de juliol de 1990.

De la vorera dreta, la part de l’edifici que es veu correspon al número 2, es veu el portal de la botiga de robes de Sadurní Gaillard. Va ser en aquest mateix local on Baldiri Ferrer Castañer va establir una fleca l’any 1917, que posteriorment, i fins a l’actualitat, s’identificaria per “can Baldiri”. Forn, obrador i botiga havien estat fins aleshores ubicats en un local del carrer de sant Martí.

Ve a continuació el número 4, l’imponent edifici propietat de Josep Maria de Grassot Guinart, la família del qual residia a Palamós. L’any 1917 en el local de la planta baixa Josep Villalonga Pagès establí un comerç dedicat a la venda de paper de fumar.

L’alçada que assoleix la planta baixa, fixeu-vos que arriba a la meitat del pis del veí, a la qual s’han d’afegir els dos pisos que té al damunt, arriba a ser notable i fins i tot resulta exagerada, una de les cases més elevades del carrer. En aquest punt cal fer esment d’un element de la façana que resulta curiós, si més no perquè és l’única resta original que roman d’aquesta majestuosa edificació. Entre la balconada del pis noble i l’edifici de la serralleria hi ha un petit cos sortint que es recolza sobre unes diminutes mènsules, doncs bé, aquest element, d’un ús incògnit i misteriós, encara perdura en la nova edificació i es pot veure al costat del rètol de la fleca de can Baldiri.

Si deixem enrere aquest habitatge, trobarem que no li va a la saga en altura el següent edifici, que correspon al número 6, i era propietat de Maria Martorell.

Caixa d'Estalvis de Palafrugell. Imp. Juanola i Ribas (37125)

Tot seguit hi ha un espai sense edificar, és un estret pati tancat per un mur i una reixa, sense cap entrada des del carrer, i a continuació ve la Caja de Ahorros de Palafrugell. La Caja va ser una creació del mestre públic Joan Pascuet a partir d’una petita caixa d’estalvi escolar, que va crear entre els seus deixebles, l’èxit assolit per aquella humil iniciativa va moure el mestre a ampliar la fundació convertint la petita caixa d’una escola de primera ensenyança en la “Caja de Ahorros de Palafrugell”, una institució noucentista que va començar a funcionar de cara al públic el diumenge 9 de gener de 1881 a les deu del matí en el local de l’Escola Superior i perduraria plenament activa fins l’any 1923 quan la dictadura de Primo de Rivera interrompí la vida legal de l’entitat destituït la Junta i nomenant una altra de la seva corda, fins que va aconseguir dissoldre la societat l’any 1931.

Al número 12 tenia l’establiment d’estores, i habitatge Mateu Casagran. Havent passat el carrer de la Tarongeta hi ha l’edifici annex de la fàbrica Manufacturas del Corcho. En el lloc que ocupa aquest immoble l’arquitecte municipal Isidre Bosch i Bataller va construir un edifici d’estil racionalista que fou reformat l’any 1935 per a convertir-lo en caserna de la guàrdia civil.

Poc més enllà, sobresurt el torricó de la fàbrica de Manufacturas del corcho, una construcció modernista obra de l’arquitecte General Guitart que es va aixecar entre els anys 1899 i 1904.