Passa al contingut principal

EL DESAPAREGUT CARRER DEL COLOMER

En la segona meitat del segle XIX l’entramat viari de Palafrugell era el resultat de segles de creixement urbà espontani, sense organitzar, on era la propietat i no el bé comú la que determinava el resultat urbanístic, exceptuant algunes intervencions puntuals que es limitaven a rectificar l’alineació d’algun carrer existent, actuant sobre les parcel·les que eren buides de qualsevol edificació.

Fins a aquell moment, la població, que havia crescut principalment seguint els eixos viaris medievals, el de Palamós i el de La Bisbal, experimenta una creixent i ininterrompuda demanda de sòl i es comencen a omplir els buits interiors que havien quedant entre altres edificacions existents, i juntament amb el model de creixement lineal existent, apareix el desenvolupament urbà expansiu, que contempla ampliar la urbanització en els límits urbans, amb la inclusió de carrers nous. Els propietaris de les terres d’aquests eixamples perifèrics s’encarregaven a títol particular de partionar i urbanitzar els seus camps amb l’aquiescència de les autoritats municipals, que es limitaven a legitimar els fets un cop realitzats.

En la dècada de 1890 el camí de Begur s’iniciava en el Raval Superior, en el punt on es troba el Pou d’en Bonet, ascendia fins a superar la costa de la Garriga i des d’allà es dirigia a la població veïna.

Pocs metres abans d’aqueix trencall, s’obria un altre carrer al costat esquerre del Raval Superior, que donava accés al carrer del Colomer, un vial de traçat en  ziga-zaga amb un petit nombre d’edificacions consolidades, horts i alguna antiga masia que havia quedat encerclada pel creixement urbà als seus voltants.

La desaparició del carrer es va iniciar amb l’obertura d’un vial que posà en comunicació el carrer de Torres Jonama amb el de Begur l’any 1957, l’excavació d’una trinxera urbanística en nom del progrés que també va arrasar la Placeta d’en Bou, l’esquarterament de la qual s’havia iniciat l’any 1892 afectada pel projecte d’alineacions del carrer del Sol (Torres Jonama).

El nou vial de comunicació es va projectar aprofitant una part del traçat del carrer del Colomer, i va deixar indemne el tros inicial d’entrada del carrer. Aquest rodal s’acabaria convertint en l’actual plaça Onze de Setembre, quan es demolí la casa que havia quedat aïllada entre els tres carrers, en l’espai on ara hi han els arbres i la marquesina d’autobús, de tal manera que de l’antic carrer del Colomer resten només l’alineació de les façanes sud i sud-oest, amb totes les cases reformades o de nova construcció, i un únic habitacle original que es conserva intacte, la casa número 2.

En un primer moment, i durant uns anys al nou vial d’enllaç se li va donar el nom del desaparegut carrer del Colomer, fins que s’obrí el pas entre la plaça del Pedró i la plaça Onze de Setembre. En abril de 1969 es van començar a demolir les cases que existien entre ambdues places i a principis de maig d’aquell any es va enllestir la connexió. Al carrer que s’acabava d’obrir se li va donar el nom del desaparegut carrer del Colomer i el vial d’enllaç passà a formar part del carrer de Torres Jonama.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...