En la segona meitat del segle XIX
l’entramat viari de Palafrugell era el resultat de segles de creixement urbà
espontani, sense organitzar, on era la propietat i no el bé comú la que
determinava el resultat urbanístic, exceptuant algunes intervencions puntuals que
es limitaven a rectificar l’alineació d’algun carrer existent, actuant sobre les
parcel·les que eren buides de qualsevol edificació.
Fins a aquell moment, la població,
que havia crescut principalment seguint els eixos viaris medievals, el de
Palamós i el de La Bisbal, experimenta una creixent i ininterrompuda demanda de
sòl i es comencen a omplir els buits interiors que havien quedant entre altres edificacions
existents, i juntament amb el model de creixement lineal existent, apareix el
desenvolupament urbà expansiu, que contempla ampliar la urbanització en els
límits urbans, amb la inclusió de carrers nous. Els propietaris de les terres d’aquests
eixamples perifèrics s’encarregaven a títol particular de partionar i urbanitzar
els seus camps amb l’aquiescència de les autoritats municipals, que es
limitaven a legitimar els fets un cop realitzats.
En la dècada de 1890 el camí de
Begur s’iniciava en el Raval Superior, en el punt on es troba el Pou d’en Bonet,
ascendia fins a superar la costa de la Garriga i des d’allà es dirigia a la
població veïna.
Pocs metres abans d’aqueix trencall, s’obria un altre carrer al costat esquerre del Raval Superior, que donava accés al carrer del Colomer, un vial de traçat en ziga-zaga amb un petit nombre d’edificacions consolidades, horts i alguna antiga masia que havia quedat encerclada pel creixement urbà als seus voltants.
La desaparició del carrer es va
iniciar amb l’obertura d’un vial que posà en comunicació el carrer de Torres
Jonama amb el de Begur l’any 1957, l’excavació d’una trinxera urbanística en
nom del progrés que també va arrasar la Placeta d’en Bou, l’esquarterament de
la qual s’havia iniciat l’any 1892 afectada pel projecte d’alineacions del
carrer del Sol (Torres Jonama).
El nou vial de comunicació es va
projectar aprofitant una part del traçat del carrer del Colomer, i va deixar
indemne el tros inicial d’entrada del carrer. Aquest rodal s’acabaria
convertint en l’actual plaça Onze de Setembre, quan es demolí la casa que havia
quedat aïllada entre els tres carrers, en l’espai on ara hi han els arbres i la
marquesina d’autobús, de tal manera que de l’antic carrer del Colomer resten
només l’alineació de les façanes sud i sud-oest, amb totes les cases reformades
o de nova construcció, i un únic habitacle original que es conserva intacte, la
casa número 2.
En un primer moment, i
durant uns anys al nou vial d’enllaç se li va donar el nom del desaparegut
carrer del Colomer, fins que s’obrí el pas entre la plaça del Pedró i la plaça
Onze de Setembre. En abril de 1969 es van començar a demolir les cases que
existien entre ambdues places i a principis de maig d’aquell any es va
enllestir la connexió. Al carrer que s’acabava d’obrir se li va donar el nom del
desaparegut carrer del Colomer i el vial d’enllaç passà a formar part del
carrer de Torres Jonama.
Comentaris