Palafrugell, sent part de l’Empordà, ha estat des de sempre una vila on la volició de les llibertats individuals a sigut majoritària entre la població. És aquest un sentiment que dins el panorama polític va trobar en el pensament republicà l’orientació ideològica afí als seus principis fonamentals, només caldria repassar qualsevol fet de la història per a corroborar tal asseveració. Un fet notori en aquest sentit va esdevenir quan el ministre d’Agricultura, Industria, Comerç i Obres Públiques de l’estat, Fèlix Suárez Inclán y González-Villar, havia de venir a presidir la cerimònia de posada de la primera pedra del dic d’abric del port de Palamós el dia 24 de juny de 1902. El ministre i un nodrit seguici de personalitats importantíssimes nacionals i provincials van fer el trajecte en tren des de Flaçà i una ocasió així no va passar inadvertida entre els veïns de Palafrugell.
No cal dir que l’acte oficial previst a Palamós, servia al propi temps per a potenciar, com si ja no ho estès prou, la influència i protagonisme del qual gaudien els cacics del districte de La Bisbal, l’exministre Joaquim López Puigcerver i el diputat a Corts llagosterenc, nascut a Palafrugell, Jaume Roure i Prats, tots dos alts càrrecs del Partit Liberal.
Estació de Palafrugell (c. 1905). Arxiu C. Salmerón i Bosch
Aquest fet s’ha d’entendre en el seu moment i dins un context en el qual el Partit Liberal de Cánovas, al qual pertanyien tots aquests polítics, havia signat un pacte amb el Partit Conservador de Sagasta, denominat Pacte del Pardo (24 de novembre de 1885), en el qual s’acordava a la mort d’Alfons XII, una alternança en el poder entre ambdós partits.
Aquestes formacions aconseguien els vots gràcies a les xarxes caciquils que tenien repartides arreu del país, a més Roura havia estat president de la Junta Provincial del Cens Electoral (1893-1896) i tenia molta mà en les llistes de votants. Amb el pacte que havien signat s’impedia l’accés al poder d’ideologies titllades de radicals, com eren cregudes l’anarquisme, el socialisme i el republicanisme, orientacions polítiques que segons els conservadors podien posar en perill el règim monàrquic, i a Palafrugell existien uns quants grups d’aquets elements considerats extremistes.
El dilluns 23 de juny de 1902, l’expedició embarcada en
el Tramvia del Baix Empordà va arribar a l’estació de Palafrugell a les tres de
la tarda. Tal i com s’havia programat el tren es va aturar a l’estació per a
que els amics, autoritats, comissions i particulars del poble i d’altres poblacions
dels voltants poguessin saludar els il·lustres expedicionaris. De tornada, el
dia 25, desprès de la inauguració, estava previst que als forasters se’ls
obsequiés amb un banquet al santuari de Sant Sebastià.
En el mateix moment en que el tren s’aturava, el corneta de la guàrdia civil de la vila va interpretar la marxa reial i la benemèrita força es situà en formació d’homenatge, a l’andana hi eren presents l’alcalde, el capellà, el fiscal municipal, la junta en ple de la Càmera Agrícola, l’administrador de la duana, el Caporal de Mar i els industrials i notables de la població. De Pals, Regencós, Begur, Mont-ras, Vall-llobrega i d’altres poblacions properes, hi havia sengles representacions.
Obres del port nou de Palamós. (Fotografia Àngel Toldrà i Viazo. 1902)
El ministre Suárez Inclán es va impressionar profundament de tal
manifestació, tant es així que quan va arribar a Palamós va conferenciar amb el
govern i pensà de tornar a Barcelona a bord del cuirassat Vitória que s’havia desplaçat a la vila veïna per l’acte inaugural. En aquell moment de subversió popular
inesperada el tinent Cruz de la guàrdia civil manà carregar de manera inexorable
contra els esvalotats i els guàrdies van escometre la gent a cops de culata.
Quan el tren emprengué la marxa la guàrdia civil va haver de dispersar la gent
que continuava increpant les autoritats locals.
El dimarts 24, dia de la inauguració de les obres del port, va haver festa grossa a Palamós i l’endemà, dia 25 de juny a les 6 del dematí, sortí el ministre en un tren especial directe a Flaçà acompanyat de les autoritats provincials. Els cacics, diputats, autoritats i personatges de notòria influencia política i social de la província emprengueren viatge a Palafrugell per assistir-hi al banquet que les forces vives del país les hi dedicaven en el santuari de sant Sebastià i aquest cop van poder travessar la població sense rebre cap demostració hostil d’una gent que els ignorava completament.
Comentaris