Passa al contingut principal

LA SORTIDA DELS OBRERS

La fotografia que mostrem s’identifica per les sigles ATV, que corresponen a l’editor-impressor de targetes postals Àngel Tolrà Viazo (1867-1956), artífex que imprimia les imatges mitjançant la tècnica de la fototípia, però no va ser captada per ell, ja que no era fotògraf, sinó que deu ser feta per algú dels seus col·laboradors. En la majoria de postals no solia figurar el fotògraf, sinó l’editor, i quan es donava aquesta circumstància l’autor romania en el més complert anonimat. Pel número de sèrie que du la postal, la fotografia podia haver estat presa l’any 1910 o 1911, època durant la qual va tenir d’ajudant el fotògraf francès Lucien Roisin (1876-1943), parisenc amic dels germans Lumière, als qui Roisin va comprar la seva primera màquina fotogràfica, i amb la que va continuar treballant durant els anys inicials de la seva estada a Barcelona.
                                                Fotografia d’Àngel Tolrà Viazo
És una fotografia que ens recorda precisament la primera pel·lícula de la història dels germans Lumière, “La sortida dels obrers de la fàbrica” feta a Lió l’any 1895, o una altra imatge de composició semblant, en aquest cas en suport fotogràfic, de l’enginyer i fotoperiodista Frederic Ballell (1864-1951) presa l’any 1903 a La Maquinista Marítimo Terrestre de la Barceloneta, a la sortida dels obrers de la factoria. En el nostre cas es tracta de la fàbrica local suro-tapera Miquel, Vincke & Meyer, i això ens porta a la segona de les fotografies, ja que és un calc de lloc i tema de la primera.

El fotògraf autor d’aquesta altra imatge és el palamosí Amadeu Mauri (1862-1933).
La presa de les imatges no deu diferir amb gaire temps l’una de l’altra, les indumentàries entre els homes i els pentinats i vestits entre les dones que apareixen en ambdues fotografies és molt similar, i no hi cap referencia urbanística o arquitectònica que ens pugui aportar probes per a una datació precisa, sense atrevir-nos a precisar quina de les dues fotografies és més antiga.

                               

                                                                                                                 Fotografia d’Amadeu Mauri Aulet

La fàbrica surera Miquel, Vicke & Meyer, era una notable indústria de consideració internacional. L’organització de la fàbrica, molt encertadament dirigida, va ser de les pioneres en adoptar l’energia elèctrica per l’accionament motriu de les màquines, modernització que la convertiria en la major surera d’Espanya i en una de les primeres en la indústria mundial suro-tapera, una força productiva que l’any 1903 tenia 300 treballadors i que la duria a tenir fins a 1.500 operaris el 1914.

Una notable diferencia està en els diferents moments del dia en que van ser fetes. En la primera imatge s’aprecia la inexistència d’ombres de la gent, però a sobre de les façanes es veuen les que projecten tènuement els edificis situats al costat esquerre de l’observador, els del costat de ponent, per tant la fotografia va ser feta a la sortida dels obrers en el torn de tarda. A l’altra fotografia, la d’en Mauri, es marquen perfectament les ombres curtes de la gent i les dels voladissos i cornises de la façana, senyal inequívoc que el sol està en una posició propera al seu zenit i per tant és en aquest cas el torn del matí el que està sortint de la fàbrica.     

        
                                                                                                     
                                                                                                                    Fotografia d’Amadeu Mauri Aulet

                                               

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...