La fotografia que mostrem s’identifica per les sigles ATV, que
corresponen a l’editor-impressor de targetes postals Àngel Tolrà Viazo
(1867-1956), artífex que imprimia les imatges mitjançant la tècnica de la fototípia,
però no va ser captada per ell, ja que no era fotògraf, sinó que deu ser feta per
algú dels seus col·laboradors. En la majoria de postals no solia figurar el
fotògraf, sinó l’editor, i quan es donava aquesta circumstància l’autor romania
en el més complert anonimat. Pel número de sèrie que du la postal, la
fotografia podia haver estat presa l’any 1910 o 1911, època durant la qual va
tenir d’ajudant el fotògraf francès Lucien Roisin (1876-1943), parisenc amic
dels germans Lumière, als qui Roisin va comprar la seva primera màquina
fotogràfica, i amb la que va continuar treballant durant els anys inicials de
la seva estada a Barcelona.
Fotografia d’Àngel Tolrà Viazo
És una fotografia que ens recorda precisament la primera pel·lícula de
la història dels germans Lumière, “La sortida dels obrers de la fàbrica” feta a
Lió l’any 1895, o una altra imatge de composició semblant, en aquest cas en
suport fotogràfic, de l’enginyer i fotoperiodista Frederic Ballell (1864-1951)
presa l’any 1903 a La Maquinista Marítimo Terrestre de la Barceloneta, a la
sortida dels obrers de la factoria. En el nostre cas es tracta de la fàbrica local
suro-tapera Miquel, Vincke & Meyer, i això ens porta a la segona de les
fotografies, ja que és un calc de lloc i tema de la primera.
El fotògraf autor d’aquesta altra imatge és el palamosí
Amadeu Mauri (1862-1933).
La presa de les imatges
no deu diferir amb gaire temps l’una de l’altra, les indumentàries entre els
homes i els pentinats i vestits entre les dones que apareixen en ambdues
fotografies és molt similar, i no hi cap referencia urbanística o
arquitectònica que ens pugui aportar probes per a una datació precisa, sense
atrevir-nos a precisar quina de les dues fotografies és més antiga.
Fotografia d’Amadeu Mauri Aulet
La fàbrica surera Miquel, Vicke & Meyer, era una
notable indústria de consideració internacional. L’organització de la fàbrica,
molt encertadament dirigida, va ser de les pioneres en adoptar l’energia
elèctrica per l’accionament motriu de les màquines, modernització que la
convertiria en la major surera d’Espanya i en una de les primeres en la
indústria mundial suro-tapera, una força productiva que l’any 1903 tenia 300
treballadors i que la duria a tenir fins a 1.500 operaris el 1914.
Una notable diferencia
està en els diferents moments del dia en que van ser fetes. En la primera imatge
s’aprecia la inexistència d’ombres de la gent, però a sobre de les façanes es
veuen les que projecten tènuement els edificis situats al costat esquerre de
l’observador, els del costat de ponent, per tant la fotografia va ser feta a la
sortida dels obrers en el torn de tarda. A l’altra fotografia, la d’en Mauri,
es marquen perfectament les ombres curtes de la gent i les dels voladissos i
cornises de la façana, senyal inequívoc que el sol està en una posició propera
al seu zenit i per tant és en aquest cas el torn del matí el que està sortint
de la fàbrica.
Fotografia
d’Amadeu Mauri Aulet
Comentaris