L’ALMOINA DE PERE BARCELÓ

Dins la Vila de Palafrugell, nucli urbà que correspon al traçat de l’antic casc medieval, en altre temps circuit per una muralla, hi ha el carrer d’en Vela. Vela era el cognom d’una nissaga familiar que va viure a la població en aquest mateix indret a cavall entre els segles XIV i XV. Un dels seus membres, Miquel Vela era el capellà de la parròquia[1] de Sant Martí, i a la seva mort llegà part dels seus bens i propietats a l’Almoina de Pere Barceló.

                Casa de Martí Mascort.                                                                         Casa de l’Almoina de Pere Barceló (12).

La institució caritativa d’en Barceló va ser fundada pels vols el 1266, moment a partir del qual inicià la compra de propietats, horts, terres, masos i vinyes. Terres, finques i cases que van anar engrandint les possessions de l’Almoina. Les propietats eren posades en explotació per a produir prou rendiments amb els que mantenir l’assistència dels pobres de la vila i dels necessitats forans que demanaven caritat, una dotació dinerària gràcies a la qual se’ls podia donar manutenció, acollida i un enterrament digne als desposseïts.

A la mort de Pere Barceló (c. 1287), l’Almoina va ser administrada consecutivament pels rectors que anaven ocupant la capellania de Sant Martí de l’església parroquial de Palafrugell, d’aquí s’explica que Miquel Vela deixés en herència a l’obra pia les cases que tenia en un carrer a prop del cementiri. Viari que després de la seva mort, fos conegut i denominat pel nom de carrer d’en Vela.         

                        Antiga casa de Martí Mascort.                                                           Lloc on hi havia la Casa de l’Almoina de Pere Barceló (12).

Les cases d’en Vela, com les altres possessions, van servir com una fons més d’ingressos de l’Almoina, concedits sota contracte de cens emfitèutic, però conservant la institució benèfica la possessió directa de les propietats.              

Sent Gerbaldo de Pulcro, sacrista de l’església de Palafrugell i per dita raó administrador de l’Almoina de Pere Barceló, permutà amb Martí Mascort[2] una casa amb corral que aquest posseïa en la Plaça per una de les cases de l’Almoina heretades d’en Vela. Aquella casa que feia cantonada entre el carrer d’en Vela i el cementiri[3].

Segons consta en la partida registral, l’Almoina conservava la directa senyoria amb els terços[4] de la casa d’en Vela i Martí Mascort havia d’entregar a la institució un cens anual, durant la festa de nadal de 5 sous barcelonesos.

La casa on s’establí l’Almoina Barceló, estava situada a ponent de la Plaça Vella, prop de la casa prioral i davant l’església i el cementiri, amb un corral a ponent de la casa que donava al verger de la casa prioral.

El 26 de juliol de 1487 el prior de Santa Anna de Barcelona, el reverent Cristòfol de Gualbes, concedí llicència per a que es fes un porxo en la banda de llevant de la casa de l’Almoina Barceló que afrontava amb la Plaça.

---

[1] Joan Vilardell i Caixàs. “Els noms dels carrers de Palafrugell”. Quaderns de Palafrugell, nº 25. Ajuntament de Palafrugell.

[2] Segons consta en el registre notarial de Palafrugell de 17 de desembre de 1436.

[3] En l’actualitat es correspondria amb la casa que fa cantonada entre els carrers de l’Allada i d’en Vela en el costat de tramuntana.

[4] El terç era un dret senyorial que l’emfiteuta havia de pagar per obtenir el consentiment del senyor directe perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, normalment la tercera part del preu de venda.