L’ESCUT DE PALAFRUGELL

L’11 de desembre de 1413 Joan Carreras i Antoni Cervià, que representen la universitat de Palafrugell, signen un contracte amb l’insigne pintor Lluís Borrassà per a la realització d’un retaule que s’hi destinaria a l’església parroquial de sant Martí. En una de les clàusules del document es menciona que en el guardapols que havia de protegir el retaule per la seva vora, hauria de figurar l’escut de la vila de Palafrugell, i es detalla dient que tindria camp de gules o encarnat i un palau de plata o blanc, amb una garba de blat a cada costat, d’or.

En totes les seves formes els escuts han de tenir unes proporcions de sis mesures d’alt per cinc d’ample. La manera de blasonar a Catalunya, es a dir, com es defineixen els escuts, en primer lloc s’explica el camp, que és l’espai de dins l’escut, i desprès es descriuen les peces o les figures.

En els esmalts que figuren en l’escut tenim el color gules i dos metalls, la plata i l’or. El color vermell o gules, quan no es fa amb color es representa per ratlles verticals i el metall de plata es representa en blanc, tal i com s’especificava al document. Les garbes de blat que eren d’or, es representaven per punts escampats en el camp de l’escut. El color vermell atenent a una interpretació de l’heràldica feudal simbolitza a Mart (Martí), i aquells que ho portaven estaven obligats a socórrer els oprimits injustament. La plata del palau simbolitza la lluna i els que tenien aquest metall en l’escut estaven obligats a servir el seu senyor, defensar els desvalguts i emparar els orfes. Finalment l’or de les garbes simbolitzava el sol i els qui ho portaven estaven obligats a la servitud del senyor conreant les seves terres.

De les peces heràldiques que apareixen representades en l’escut del llibre de clavari de la població de 1533, detall de la coberta que es mostra a la fotografia, la figura principal és el castell i les garbes de blat estan representades amb una sola espiga, ben formada i plena. El castell és una figura molt recorrent en heràldica, generalment, com és el cas en aquest escut de 1533, es pinta amb merlets, que aquí s’hi assemblen més a una estacada de fusta que no pas de carreus, des de l’interior, en segon terme, sobresurten unes construccions amb teulada que podrien ser els edificis de la població; davant d’ells apareix una torre amb torricó i sagetera que podria representar el palau o casal del prior de Santa Anna de Barcelona, senyor de Palafrugell.

La base del castell té alambor, que és aquest declivi que forma la part inferior de la muralla, un recurs propi de les fortificacions que posseïen fossat.

De l’existència del fossat que envoltava antigament la muralla de Palafrugell dona fe el nom del carrer dels Valls que ha perdurat fins avui dia, i en l’escut la situació del portal, més enlairat i amb un camí empedrat que de sobte s’interromp i deixa un espai lliure fins al castell, on existiria un pont per creuar el buit.

La garba és una figura natural que representa la abundància agrícola. El blat fou a l’edat mitjana la base fonamental i el component principal de l’alimentació humana, i l’escassetat comportava la misèria de les classes més desvalgudes, que es veien abocades a suportar per les penúries de la fam, les malalties i fins i tot la mort. El preu del cereal es va erigir en patró econòmic i del cost de la vida. Des de temps molt remots el blat es va convertir en un producte de primeríssima necessitat, i per a la vida ho era gairebé tot, la única cosa indiscutible, i per això va adquirir un prestigi quasi sagrat. Encara hi ha llars a l’Empordà que en els àpats dibuixen damunt el pa una creu amb el ganivet abans de tallar-lo.

El fet que aquí les garbes s’hagin substituït per dues espigues, no creiem que vulguin significar necessàriament escassetat de blat, però no seria pas un fet extraordinari que fos aquesta la raó. Hem de considerar que el continent de Europeu es trobava immers en el que s’ha denominat la Petita Edat de Gel que es va produir des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX , i provocà fenòmens meteorològics extrems en tot el mon, amb hiverns gèlids, estius plujosos i calamarsades catastròfiques en primavera, que arruïnaven collites i provocava fams en tota Europa. El canvi climàtic també va afectar la societat en canviar les condicions del marc natural. En aquestes dècades del segle XVI, per aquesta causa, es van viure fortes crisis de bandolerisme a terra ferma i bandositats de pirates a la costa, es multiplicaren els conflictes entre pagesos i ramaders i delmes i prestacions eren refusades pels vassalls dels monestirs.

L’any 1520 la penúria fou molt gran, “tota la terra esta tan buyda e vàcua de forments...”. Barcelona envià consellers a Palamós, amb escorta armada per portar a la ciutat comtal, de grat o de força, una nau carregada de forment. L’any 1522 els consellers de Palafrugell han de vendre un censal mort per pagar la compra de blat per poder alimentar el poble.

A la dreta del castell de la població apareix la síl·laba “pa”, i a l’esquerra “lafr”, dins el forat del portal figura la lletra “T”, abreviatura de “palatio frugelli”.