Passa al contingut principal

PECAT DE FEBLESA

Quan fou negra nit, aquell dilluns a 24 dies de desembre de 1584, el prevere Joan Ballia, sagristà de l’església de Sant Martí, es mogué procurant no fer-se visible passant pels carres més solitaris dirigint-se a la petita església de la població. Al portal ja l’esperava la parella que ell havia citat el dia d’abans, Joan Puig, un teixidor de lli del veïnat del Vilar i Damiana, la muller de Sebastià, del Mas Pelegrí del Puig, que farien de testimonis, i amb ells també esperava Margarida, abraçant tremolosa un nadó de pocs dies tot mirant de contenir la ploralla.

El temple de la parròquia feia temps que s’havia quedat petit per acollir tots els feligresos de la població, i feia el mateix temps que el sagristà demanava del bisbe llicència per ampliar l’església. Però aquella nit, vigília de Nadal, no tindrien problemes de capacitat abans que comencés el Cant de la sibil·la, l’acte que precedia la celebració de la Missa del Gall, celebracions de reconeguda popularitat amb les que si que s’ompliria l’església.

El prevere Joan els feu entrar tots a corre cuita dins l’església. Va dir que la nit era molt freda i no convenia exposar el xic a la intempèrie. La autèntica raó era evitar que algú veiés entrar aquella gent en la casa de Déu precisament la vigília de Nadal, quan es celebrava el naixement de Jesús. Aquella cerimònia s’havia de celebrar en secret aprofitant la nit.

No calia que el capellà els guiés, el grup es dirigí en silenci al baptisteri situat a l’esquerra de la nau. Margarida anava entre els dos testimonis i el clergue tancava la desfilada.

Va treure l’estola que s’havia portat de la casa rectoral, la hi va cenyir per sobre de les espatlles i els indicà com havien de situar-se al voltant de la pila. A Margarida li digué que aguantés el nadó inclinat sobre el vas de baptisme, mentre ell iniciava la cerimònia.

Acabat el ritual exigí Margarida el preu estipulat que en aquells casos acostumava a cobrar l’església i els acomiadà ràpidament per tancar tot seguit la porta darrera d’ells.

A la petita sagristia s’instal·là sota la trèmula llum d’una espelma i obrí el llibre de baptismes per apuntar en el registre de fidels un membre més per a l’església de Crist. I escrigué...

A 24 de dits mes y any fonc per mi Joan Ballia prevere  e sacrista  de Palafrugell bateiat de nits un xic qui segons digueren era fill de Margarida, muller de Anthoni Llor, y que segons digueren l’espòs no era en son temps de ferli, ans digueren que era fill de un tal Geli de Cruïlles. Jo men remet a la veritat.

Foren padrins Joan Puig, teixidor de lli del Vilar y la muller de Sebastià Palegrí, del mas. Fonch li posat de nom Johan. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...