Passa al contingut principal

SIS PESSETES, UN REVÒLVER I UNA LLONGANISSA

Seria pels vols de la mitja nit del dilluns 22 de febrer de 1903, quan el comerciant Josep Girbau tornava al seu domicili, aquell havia sigut un dia de treball intens i anhelava el poder estirar-se en el llit a descansar. En arribar al cap del carrer de Pals, ja va veure de seguida que alguna cosa no acabava d’estar a lloc a casa seva. L’ensurt va ser de trobar-se la porta oberta i a dins tots els mobles en desordre i amb senyals evidents de que s’havia comès un robatori pel procediment de foradar amb un filaberquí la finestra, desprès d’haver tret el vidre, aixecar el pestell i colar-se còmodament a l’interior.

                                                        Carrer de Pals, en segon terme a l’esquerra la casa de Josep Girbau.

Sense perdre temps Girbau va sortir de la casa per anar al quarter de la guàrdia civil a denunciar el robatori, en aquell temps la casa quarter es trobava al carrer del Sol, i mentre el sergent Bravo l’acompanyava de tornada a l’habitatge, un guàrdia s’encarregà de donar avís a l’alcalde Lluís Morató i al jutge suplent Gich. Les autoritats civils es personaren al cap d’una estona al lloc del delicte.

Un cop acabada la inspecció de l’immoble van poder constatar que els lladres només s’havien pogut endur sis pessetes en metàl·lic, un revòlver i una llonganissa. No van tenir temps, o no van saber trobar un altre calaix on Girbau guardava més diners, encara que tampoc representessin una quantitat important. El jutge suplent, va donar instruccions a la guàrdia civil perquè investiguessin aquell robatori i miressin de descobrir qui o els qui l’havien comès.

Al quiosc de begudes de Plaça Nova van trobar Jaume Buscarons, més conegut per Garoina, un individu de trenta sis anys, natural de Tossa i casat a Palafrugell, on residia des de feia uns anys treballant de taper. Jaume era pare de tres nens d’entre sis mesos i deu anys d’edat, i els buscaven perquè vivia en la casa del costat d’on s’havia perpetrat el robatori.

La guàrdia civil el va portar davant el jutge, i aquest el va interrogar per esclarir el fet i amb l’ànim de veure si els lladres havien saltat per l’hort o pel pati de casa seva i li va demanar que els acompanyés al seu domicili.

L’individu no es va prendre bé les preguntes i s’insolentà amb el jutge, dirigint-se a ell amb una total falta d'educació i prenent-se la llicència de tutejar-lo iradament i negant-se a accedir al que li demanava, i molt menys a acompanyar-lo a casa seva. L’alcalde Morató que hi era present, el va comminar a asserenar-se i respectar l’autoritat del jutge, però aquest en contes d’atendre raons va treure un revòlver que guardava en una de les butxaques de la jaqueta i amenaçant-los amb l’arma va fugir del jutjat corrent com un esperitat.

L'alcalde i el sergent de la guàrdia civil van sortir immediatament en persecució del sospitós, també va reaccionar el jutge però una mica més tard, deixant una certa distància darrere d'ells. Quan Buscarons va arribar a la meitat del carrer de l’Hortal es va girar i apuntant l’arma va obrir foc disparant els cinc trets  del revòlver contra els seus perseguidors. Afortunadament tres cartutxos van fallar. El sergent va respondre l’atac fent ús de la seva arma reglamentària i va ser llavors quan el criminal, veient-se perdut, llençà l’arma a terra i es rendí.

                                                                       El quarter de la guàrdia civil al carrer del Sol.

Quan era conduit novament al jutjat, abans que no el tanquessin al calabós, i mentre que el jutge instruïa les diligències del cas, el Garoina va fer un altre intent d’escapar-se dels guàrdies que el custodiaven, sense resultat.

A la població es va armar una gran confusió, exagerant-se l’esdeveniment d’una manera força novel·lesca, el tiroteig havia estat poc menys que una batalla, els morts es comptaven per desenes, i de tanta sang que hi havia no es veien les llambordes del carrer. Els salons de ball, els cafès i les tabernes es van buidar de clients, sortint tothom al carrer en busca de les novetats. L’endemà dimarts va haver una desfilada d’autoritats provincials a la població, el primer tinent en cap de la guàrdia civil, Lluís Sorni, el jutge d’instrucció del partit, Lorente, acompanyat de l’escrivà Planells, i el criminalista Vigo, tots els quals van interrogar i prendre l’oportuna declaració al pres.

A la nit al tren, va arribar el tinent coronel, cap de la Comandància de Girona Manuel Gimeno activant-se totes les diligències, les que s'instrueixen per la jurisdicció ordinària i per la militar. Dijous a primera hora del matí Jaume Buscarons, àlies Garoina fou conduit a La Bisbal quedant a disposició d’aquell jutjat.

En el mes de novembre a l’Audiència Provincial de Girona es va veure la causa contra Jaume Buscarons, i el mes següent es dicta sentència de presó contra ell, condemnant-lo a quatre anys, dos mesos i un dia pel delicte de robatori i atemptat, a complir a la presó de Girona.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...