Passa al contingut principal

TRES IMATGES DE PALAFRUGELL

Entre les pàgines 722 i 723 d’“Historia del Ampurdán” de Josep Pella i Forgas, hi ha inserida una heliografia o làmina foto-típica, on es reprodueix una vista fotogràfica de Palafrugell. A simple vista és una il·lustració artísticament poc afortunada, tendint a insulsa, i no capta cap més altre matís de l’essència i identitat de la població que la figura llunyana de l’església de Sant Martí, alçant-se pel damunt d’un garbuix desdibuixat de cases.

Observant la fotografia detingudament, però, es poden identificar detalls que ens ajuden a mirar-la d’una altra manera, i veure-la més interesant. Via’m.

En primer lloc apreciem, malgrat la llunyania i el fenomen de barreja òptica de la trama fotogràfica, el far de Sant Sebastià al capdamunt d’una muntanya despoblada d’arbrat, completament pelada. És una forma minúscula que s’identifica en el perfil topogràfic del cim i no deixa marge per a poder dubtar que és tracta de la potent llanterna de Sa Guarda. Al mig i a la dreta  sobre l’horitzó, s’albira, entre cel i terra, una petita porció de mar.

En un primer terme es veu la filera de 9 habitatges construïts en planta baixa que s’adapten al pendent del carrer esglaonadament. Les cases son totes iguals, el típic habitatge de construcció senzilla pròpia de les cases humils dels treballadors. La tipologia és la peculiar casa de cos amb la porta d’entrada i una finestra que donen a la façana. L’interior que s’articula des de l’entrada ho fa amb un passadís davant la porta, que no és massa llarg i a través del qual s’accedeix a dues cambres, la primera i principal, te la finestra que dóna al carrer, a continuació hi ha la del mig, que s’il·lumina amb una petita finestra abatible a través de la cuina-menjador que hi al final del passadís. En aquesta estança hi ha l’eixida al patí, a continuació ve l’hort i al fons la comuna. Amb una finestra, que se situa sobre l’aigüera, es dona claror a la cuina i arriba a l’habitació del mig.

Les construccions encara existeixen avui dia, son al carrer d’Anselm Clavé i el grup de cases abasta des del número 98 al número 114, del costat est del carrer.

La fotografia va ser feta des de “Les Torretes” el dijous 28 de juny de 1883 pel fotògraf barcelonès Josep Thomas i Bigas, nascut a Barcelona el 19 de febrer de 1852 i mort a Berna, Suïssa, on el tractaven d’una greu malaltia, el 8 d’octubre de 1910. L’any 1876 havia fundat a Barcelona, amb el gravador gironí Heribert Mariezcurrena, l’enginyer també gironí Miquel Joaritzi i el dibuixant i pintor Joan Serra, la “Sociedad Heliográfica Española”, la primera dedicada a la impressió mecànica en fotogravat. Ell fou pioner i responsable de l’entrada de l’heliografia a Espanya. Fundà la fototípia Thomas.

Dins de la Sociedad Heliogràfica es van utilitzar tècniques per a gravar llibres com l’heliografia, evolucionada després del seu perfeccionament en la fototípia, i seran els primers de l’estat en fer-ho.

La fotografia objecte de l’escrit es va reproduir en el llibre de Pella amb la tècnica de l’heliografia, però aquell mateix any de 1883, Thomas trobaria l’art del procediment directe d’impressió mitjançant la fototípia. L’artista s’hi va estar a Palafrugell unes poques hores inspeccionant el lloc des d’on trobar el punt de vista que buscava. La mateixa tarda de dijous continuà viatge cap a Palamós i Sant Feliu de Guíxols amb la mateixa comesa per a il·lustrar el llibre amb vistes de les viles veïnes. Anava acompanyat de la seva esposa Mercè Corrons i el seu fill Eudald.

Aquell mateix any, el 25 de desembre, el setmanari local “El Palafrugellense”, va voler regalar els subscriptors un suplement especial nadalenc on apareixia una imatge molt semblant a la fotografia de Thomas, tant semblant que havia estat presa quasi des del mateix punt en que l’havia fet el visitant. Naturalment les diferencies s’aprecien en el sistema de fotogravat que uns i l’altre havien emprat per a la impressió sobre paper, però també apareix una notable diferència que ens fa pensar que la fotografia d’El Palafrugellense, hauria estat feta abans que la del barceloní.

Efectivament, observant la segona fotografia ens adonem que no existeix cap edificació per sobre de les 9 cases, i això ens pot portar pensar que les construccions que apareixen en la primera vista, una casa i una paret entremig van ser demolides entre el mes de juny i desembre. Aquest és un fet poc probable, i l’exuberant vegetació que apareix en la segona, no es pròpiament la que es dona a l’hivern. És probable que la fotografia del setmanari fos anterior, a la del fotògraf barceloní.

Posteriorment a aquestes dues imatges, el 15 de març de 1884, la revista editada a Barcelona, “La Ilustració Catalana”, en va treure una vista de Palafrugell que els va facilitar Miquel Torroella i Plaja, entusiasta catalanista i director d’El Palafrugellense. L’autor del dibuix fou l’il·lustrador F. Garriga.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...