Aquesta és una
magnifica fotografia d’en Pere Palahí, de principis dels anys trenta del segle
XX. Pere Palahí Bach-Esteve havia nascut a Girona i finat a Sant Cugat del
Vallès, (1907-1994). La seva afició, entre d’altres, era la fotografia, i la
seva professió la de banquer, i com a director de la sucursal del Banc de
Catalunya hi residí durant una llarga temporada a Palafrugell.
Podem veure que
es tracta d’una vista intencionadament parcial del cèntric carrer de Cavallers
de Palafrugell. Fins al tercer quart d’aquell segle el carrer fou el més
destacat i principal de la vila, perquè allà s’hi concentraven els locals
comercials i els establiments socials més importants i influents, els llocs on
es prenien decisions i des d’on sorgien les propostes més audaces, que
originaven des de les activitats més grandioses, fins als fets més
insignificants de la població. Ara també és un carrer important, però no com ho
va ser en el passat.
Dèiem que és
una imatge parcial, i certament així és, la vista que es va plasmar en la
fotografia podia fer pensar que es tracta d’una postal publicitària del Cafè
del Centre, però si fos aquest el cas no es mostraria amb una visió tan
esbiaixada, sembla més aviat com si l’artista hagués volgut captar la solitud
del moment. Va prendre la instantània en un moment avançat del matí, amb intenció
de mostrar el cafè tancat, i el carrer solitari, sense que aparegués ningú en
l’enquadra, n’hi havia prou per mostrar el que buscava amb que aparegués un gos
indolent i mandrós que observa el fotògraf amb indiferència.
En el lloc en
que es troben les dues finestres de l’edifici que hi ha en un primer terme hi
va haver el famós Cafè d’en Bolillas, regentat pel popular i carismàtic Arturo
Sala. Just l’any en que acabava el segle XIX aquell local el va comprar un
altre personatge singular, l’Esteban Albertí, que batejaria el seu establiment amb
el nom de Café del Centro, més conegut pel nom de “cal Pallot”. El nou
cafè es va convertir en el lloc de moda de la població, un local molt popular i
emblemàtic, però no aconseguiria sumir en l’oblit el modest Cafè d’en Bolillas,
que ja havia passat a figurar per sempre més en un lloc destacat de la memòria
col·lectiva de la gent.
En el marge
esquerre de la imatge s’entreveu un porticó i el rètol que anunciava l’impremta
que Miquel Palé va instal·lar a Palafrugell el març de 1902, i fou en aquest
edifici del carrer de Cavallers número 12, en el que encara s’hi està Can Palé,
on s’establí uns anys més tard de manera definitiva.
Ve a
continuació el carrer Constància, anteriorment denominat Passatge Jonama. Aquest
va ser un carreró estratègic, que es va obrir per afavorir els moviments de
mercaderies de la indústria surera. L’any 1904 el Café del Centro, es decidí a
creuar el carrer Constància, i s’instal·là amb totes les de la llei en
l’edifici del costat, rebatejant de manera grandiloqüent el nou local, tot fent
al·lusió a l’espaiositat del saló, amb el nom de “Gran Café del Centro”.
La població
estava necessitada d’un lloc com el que s’acabava d’inaugurar i la clientela
s’hi volcà massivament. Fou tot un èxit, i allà es delectava la parròquia creant
un ambient singular entre jocs de taula, converses polítiques, cafès i
espirituosos amb els personatges més diversos i carismàtics de la vila. Però voleu
saber quin era el veritable virtuosisme de l’establiment?. Aquest honor requeia
en la seva cuina, i a can Pallot el dies assenyalats per a gaudir-ne dels
refinaments gastronòmics eren els dijous. Aquell era un assenyalat de la
setmana, i s’oferien les més saboroses menges que tan tradicionals son del bon
viure palafrugellenc. Menjars tan exquisits con uns cargols a la llauna, un
arròs a la marinesca, un niu tan ben guisat que no mancava de res, o una
escudella i carn d’olla ben casolana on es podien flairar totes les olors i
gustos de la gallina vella, de la botifarra negra, dels cigrons i trumfes
bullides, de la pilota monumental, tan rica de substància, del puré de faves,
de l’arròs i fideus pastosos, tot fent una carn d’olla com si fos un manà acabat
de caure del cel.
Una veritable
llàstima la seva desaparició, i molt sentida al seu moment. El centenari
edifici encara existeix i en els seu interior s’ha desenvolupat una part molt
important de la història de la població. Aquí hi van estar ubicades en un
moment o altre les seus del Círculo Tradicionalista, un casino de tendència
carlina que existí entre el 1889 i el 1899, el Centro Obrero (1887-1911), on es relacionaven tots aquell vilatans que
combregaven amb les idees anarco-federals, i fins i tot un cinema, el Cine Novedades.
Més enllà del
Cafè es pot veure un rètol de color negre de la botiga de pisa i cristall de
l’Epifanio Pascual, que obrí al públic el 25 d’octubre de 1884 i baixà
persiana, convertida en ferreteria, l’any 1940.
Al fons de la imatge s’entreveu l’inici del carrer de Sant Antoni, sempre és millor dir-li Carrer Estret, amb l’edifici del Banc de Catalunya a la cantonada, en el mateix espai on abans havia hagut la Fonda d’Emili Rius. Totes les coses que apareixen a la fotografia han desaparegut engolides per l’inexorable pas del temps. Un moment, no pas tot!, la capelleta de Sant Antoni de la cantonada del banc, que hi ha entre els dos pisos, està situada en aquest indret des de temps immemorials, observant també de manera indiferent el transitar palafrugellenc per un dels carrers més principals de la població.
Comentaris