L'ESCOLA SUPERIOR DE NOIS DEL CARRER DEL SOL (1908-1924)

La manca de recursos de l'ensenyament públic a la Vila durant els segles XIX i mitjans del XX, generalitzada com era, no va evitar, però, que moltes generacions d'infants gaudissin dels millors pedagogues del moment a les terres gironines.

L'Escola Pública Superior de Nois estava situada en una casa de lloguer del carrer de la Rajola, propietat de Joaquim Piera, que amb el pas dels anys i l'augment de la població escolar va anar perdent les minses condicions que ja de per sí tenia per acollir un centre educatiu.

Tant limitades eren aquestes condicions, que sovint, els docents es veien obligats a fer les classes al pati de l'escola.

Va ser director de la mateixa el mestre Joan Llavià i Serra, un cabrerenc,vinculat al mon surer que va exercir la pedagogia a Palafrugell de 1845 a 1875. Fou destacable la labor del senyor Llavià formant els alumnes en el coneixement del mon comercial i de la indústria, de gran utilitat per a la industriosa Vila.

Escriví un llibre que fou referència de text per als seus alumnes sobre "La aritmètica de las escuelas elementales y superiores".El senyor Pere Pascuet i Teixé va substituir l'any 1875 en Joan Llavià a l'escola superior d'aquesta Vila, on s'hi va estar fins l'any 1885 en que fou nomenat professor de l'escola pràctica, agregada a la Normal de Mestres de Girona, càrrec que ostentà fins a primers de gener de 1889; quan tornà per a encarregar-se, en propietat, de l'Escola Superior de Nois.

Pere Pascuet desenvolupà la docència fins a la seva mort ocorreguda el 7 de gener de 1907, deixant un llegat inestimable de docència en les generacions dels molts palafrugellencs que gaudiren de l'ensenyament que impartí. Creà una Caixa d'Estalvis i una Biblioteca Escolar, i fou condecorat amb la Creu d'Isabel la Catòlica pels mèrits pedagògics assolits.

L'agost de 1907, vacant la plaça per a l'escola de nois de la Vila, va ser nomenat per la Subsecretaria del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, el jove i il·lustre professor, fill de La Bisbal, Josep Barceló i Matas.

El dilluns dia 2 d'octubre de 1907 es van reprendre les classes a les Escoles Municipals. Les noies van ser instal·lades al nou edifici d'escoles que s'havia construït per a elles, mentre que la de nois número 2, amb el professor Barceló continuaven en precari situades a l'edifici de la Rajola.

El mes de novembre de 1907 l'ajuntament va demanar els vilatans que en disposessin de locals, ofertes on poder ubicar una escola capaç d'atendre les necessitats d'alumnat. A la crida feta pel consistori es presentaren tres propostes.

La primera era la d'en Josep Vergés, qui oferia la venda d'un solar i construccions fabrils annexes situat al carrer de Barris i Buixó, pel preu de 40.000 pessetes, amb la facilitat de poder-les pagar en deu anys. L'Evarist Girbal, va oferir l'ajuntament l'arrendament d'un edifici al carrer Sagunt per un import de 600 pessetes anuals, i en Joaquim Piera, propietari del local escola del carrer de la Rajola, l'arrendament d'un local al carrer del Sol, per 580 pessetes anuals un cop fetes les obres necessàries.


En sessió plenària del dia 3 de gener de 1908, l'ajuntament decideix d'instal·lar les escoles a la fàbrica del senyor Josep Vergés, però la Comissió Provincial va emetre informe desfavorable el dia 13 de març del mateix any i el Governador deixà sense efecte l'acord de l'ajuntament.

Davant d'això, considerant que el local que ocupava l'escola del Sr. Barceló al carrer de la Rajola no era prou suficient per a contenir tots els nois que hi concorrien, la corporació local decideix acceptar l'oferiment l'edifici que posseeix el senyor Piera al carrer del Sol, compost de local escola i casa habitació per al mestre, acceptant la condició que pretenia el propietari de que el contracte d'arrendament s'havia de fer per un període mínim de cinc anys.

Les obres al nou local llogat del carrer del Sol van començar el mes de març de 1908, i a mitjans setembre les obres ja eren pràcticament acabades. Transcrivim textualment la noticia apareguda al setmanari "LA CRONICA", del dia 19 d'aquell mateix mes:


"Hem tíngut el gust de visitar els nous locáls que pera escoles de nois ha construit al carrer del Sol el conegut propíetári d'aquesta vila D. Joaquím Piera.

Es un bonic edifici de planta baixa y golfes compost de tres cossos, sortin el del mig un metre mes que 'Is dels costats y rematats tots per una crestería de marlets, tenint un magniflc cop de vista desde el carrer, del qu' está separat per un pati de 4 (netres d' ampiada.

Les classes están instalades en tres espaioses sales de 11 metres de llarg per 6'15 d' amplada y 5 d' altura, rebent lotes tres la claror per amples finestrals oberts en dos dels seus costats oposats, corresponents als dos patis que té l'escola.

La manca d' espai ens priva d'entrar en mes detalls; sols hem de dir qu' aquest edifici ha merescut l'elogi de quants I'han visítat, felícítant tots al Sr. Piera. Rebí també el nostre que'l fem extensiu al constructor, el conegut mestre d' obres en Feliu Mundet."

Un cop vençut el termini d'arrendament del primer contracte per cinc anys, pels vols del mes de maig de 1913, en Joaquim Piera redacta un de nou pel grup escolar del carrer del Sol. En ell hi consta que del grup se'n pagaran 1375 pessetes anuals de lloguer i aquest contracte durarà 10 anys.

Finalitzat el curs escolar 1916-17, el senyor Barceló deixa la Vila i és nomenat per a substituir-lo com a mestre interí en Pere Famada. Qui encetà el nou curs de l'Escola Pública Superior de Nois 1917-18.

L'escola romandria encara ubicada a l'edifici modernista i emblemàtic del carrer del Sol fins que es construïren les escoles del senyor Torras Jonama el 1925.

La pervivència d'aquest entranyable edifici, sortosament, encara avui dia la podem gaudir.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

HEMEROTECA DIGITAL AMP

AGRAÏMENTS:
AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)

Comentaris

Narcís ha dit…
Seria una llàstima, que sigues abandonat i no es conserves. Hi passo sovint pel davant fa anys. Crec que seria bo fer-hi algun equipament públic. Fins ara no he pogut saber quin tipus d’edifici era, però sempre m’ha cridat l’atenció.

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT