LA COLUMNA I MITJA

Deixeu-me que us parli d’un escut de la vila situat a la cara principal de l’església. És un bonic relleu discretament ubicat a un costat de la façana, fora del centre visual de l’edifici. Està col·locat entremig de dues finestres, la inferior, la més petita de les dues, és un ”oculus”, un ull circular que il·lumina l’estança de sota el campanar, una mena de cambra de passes perdudes. A dita cambra s’accedeix per la porta petita del temple, la que no s’obre mai, una porta, per dir-ho així, alternativa, social, catecúmena. La finestra superior te forma rectangular i pertany a una altra estança del campanar.
L’escut, format per una combinació escultòrica complexa, està orientat a l’oest, mirant l’ocàs del sol ponent-se per indicar la direcció d’occident.
El motiu principal, emmarcat en un oval, està dipositat dins d’una cartel·la perquè el realci, perquè el converteixi en un element més conspicu, més atraient. Aquesta obra és feta del temps en que el poble es denominava “Castell de Palafrugell” i precisament aquest és el motiu que hi figura, un bonic castell de tres merlets, portal adovellat amb matacà al damunt i un Serafí alat que el sustenta. Aquests éssers immaterials que figuren en diferents cultures, creences i formes, se’ls reconeix de molt antic la facultat de protegir. Pels cristians és la representació de l’àngel custodi, un culte cívic de llarga tradició, omnipresent en la defensa de les ciutats i les viles, protegint el recinte urbà de tota sort dels seus enemics. A ambdós costats del castell hi ha sengles garbes de blat. Ben formoses. Abundantment granades.
És una representació en sintonia amb el lema “Turris Fortíssima Nomen Domini”, que al versicle 18 del Llibre dels Proverbis diu: “El nom de Jahvé és una torre fortificada, el just corre cap a ella i es posa fora de perill”.
La cartel·la està faixada per dues columnes d’estil corinti, adossades, exemptes, sense suportar cap estructura. La columna de l’esquerra situada al nord; simbolitza l’aprenentatge, el rumb, el destí, la direcció que s’ha de seguir. Astronòmicament la columna representa l’Estel Polar, també denominat “Estel d’Horus”. La columna, exceptuant l’evident desgast meteorològic, és perfecta.
ESCUT DE LA VILA DE PALAFRUGELL
La columna del sud, sembla estar mutilada i només conserva la meitat inferior, però és una trencadura estranya, sembla intencionada, fet exprés resseguint el traç de la columna amb un resultat que difícilment es produiria per una acció accidental. La columna, a més de l’acció natural, és desperfecta.

Una cornisa situada a la part inferior serveix de recolzament de l’escenari, s’emula així la fermesa del sòl, de la pròpia Terra. El replà, en voladís, descansa sobre els caps d’una dona i d’un home, que a mode de mènsules es situen a sota. La dona està situada a l’esquerra i te uns ulls ben desperts. A la dreta resta l’home, que sembla dormir sota la mitja columna. Els caps, lleugerament girats l’un cap a l’altre, representen la gent que constitueix el poble, el fonament de tot, els arrels, els dos sexes de l’espècie humana.

Comentaris

charly martinez ha dit…
pero madre mia q pueblito mas rico me encantaria poder visitarlo buei pero no se en que escinita cae esa pinxe calle si alguin me podria ajudar porfavor porque me encanta este pueblecillo

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT