Passa al contingut principal

LA COLUMNA I MITJA

Deixeu-me que us parli d’un escut de la vila situat a la cara principal de l’església. És un bonic relleu discretament ubicat a un costat de la façana, fora del centre visual de l’edifici. Està col·locat entremig de dues finestres, la inferior, la més petita de les dues, és un ”oculus”, un ull circular que il·lumina l’estança de sota el campanar, una mena de cambra de passes perdudes. A dita cambra s’accedeix per la porta petita del temple, la que no s’obre mai, una porta, per dir-ho així, alternativa, social, catecúmena. La finestra superior te forma rectangular i pertany a una altra estança del campanar.
L’escut, format per una combinació escultòrica complexa, està orientat a l’oest, mirant l’ocàs del sol ponent-se per indicar la direcció d’occident.
El motiu principal, emmarcat en un oval, està dipositat dins d’una cartel·la perquè el realci, perquè el converteixi en un element més conspicu, més atraient. Aquesta obra és feta del temps en que el poble es denominava “Castell de Palafrugell” i precisament aquest és el motiu que hi figura, un bonic castell de tres merlets, portal adovellat amb matacà al damunt i un Serafí alat que el sustenta. Aquests éssers immaterials que figuren en diferents cultures, creences i formes, se’ls reconeix de molt antic la facultat de protegir. Pels cristians és la representació de l’àngel custodi, un culte cívic de llarga tradició, omnipresent en la defensa de les ciutats i les viles, protegint el recinte urbà de tota sort dels seus enemics. A ambdós costats del castell hi ha sengles garbes de blat. Ben formoses. Abundantment granades.
És una representació en sintonia amb el lema “Turris Fortíssima Nomen Domini”, que al versicle 18 del Llibre dels Proverbis diu: “El nom de Jahvé és una torre fortificada, el just corre cap a ella i es posa fora de perill”.
La cartel·la està faixada per dues columnes d’estil corinti, adossades, exemptes, sense suportar cap estructura. La columna de l’esquerra situada al nord; simbolitza l’aprenentatge, el rumb, el destí, la direcció que s’ha de seguir. Astronòmicament la columna representa l’Estel Polar, també denominat “Estel d’Horus”. La columna, exceptuant l’evident desgast meteorològic, és perfecta.
ESCUT DE LA VILA DE PALAFRUGELL
La columna del sud, sembla estar mutilada i només conserva la meitat inferior, però és una trencadura estranya, sembla intencionada, fet exprés resseguint el traç de la columna amb un resultat que difícilment es produiria per una acció accidental. La columna, a més de l’acció natural, és desperfecta.

Una cornisa situada a la part inferior serveix de recolzament de l’escenari, s’emula així la fermesa del sòl, de la pròpia Terra. El replà, en voladís, descansa sobre els caps d’una dona i d’un home, que a mode de mènsules es situen a sota. La dona està situada a l’esquerra i te uns ulls ben desperts. A la dreta resta l’home, que sembla dormir sota la mitja columna. Els caps, lleugerament girats l’un cap a l’altre, representen la gent que constitueix el poble, el fonament de tot, els arrels, els dos sexes de l’espècie humana.

Comentaris

Unknown ha dit…
pero madre mia q pueblito mas rico me encantaria poder visitarlo buei pero no se en que escinita cae esa pinxe calle si alguin me podria ajudar porfavor porque me encanta este pueblecillo

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes