Deixeu-me que us parli
d’un escut de la vila situat a la cara principal de l’església. És un bonic
relleu discretament ubicat a un costat de la façana, fora del centre visual de
l’edifici. Està col·locat entremig de dues finestres, la inferior, la més
petita de les dues, és un ”oculus”,
un ull circular que il·lumina l’estança de sota el campanar, una mena de cambra
de passes perdudes. A dita cambra s’accedeix per la porta petita del temple, la
que no s’obre mai, una porta, per dir-ho així, alternativa, social, catecúmena.
La finestra superior te forma rectangular i pertany a una altra estança del
campanar.
L’escut, format per una
combinació escultòrica complexa, està orientat a l’oest, mirant l’ocàs del sol ponent-se
per indicar la direcció d’occident.
El motiu principal, emmarcat
en un oval, està dipositat dins d’una cartel·la perquè el realci, perquè el converteixi
en un element més conspicu, més atraient. Aquesta obra és feta del temps en que
el poble es denominava “Castell de Palafrugell” i precisament aquest és el
motiu que hi figura, un bonic castell de tres merlets, portal adovellat amb matacà
al damunt i un Serafí alat que el sustenta. Aquests éssers immaterials que
figuren en diferents cultures, creences i formes, se’ls reconeix de molt antic
la facultat de protegir. Pels cristians és la representació de l’àngel custodi,
un culte cívic de llarga tradició, omnipresent en la defensa de les ciutats i
les viles, protegint el recinte urbà de tota sort dels seus enemics. A ambdós
costats del castell hi ha sengles garbes de blat. Ben formoses. Abundantment granades.
És una representació en
sintonia amb el lema “Turris Fortíssima Nomen Domini”, que al versicle 18 del Llibre
dels Proverbis diu: “El nom de Jahvé és
una torre fortificada, el just corre cap a ella i es posa fora de perill”.
La cartel·la està faixada per dues columnes d’estil corinti,
adossades, exemptes, sense suportar cap estructura. La columna de l’esquerra
situada al nord; simbolitza l’aprenentatge, el rumb, el destí, la direcció que
s’ha de seguir. Astronòmicament la columna representa l’Estel Polar, també
denominat “Estel d’Horus”. La columna,
exceptuant l’evident desgast meteorològic, és perfecta.
 |
| ESCUT DE LA VILA DE PALAFRUGELL |
La columna del sud, sembla
estar mutilada i només conserva la meitat inferior, però és una trencadura
estranya, sembla intencionada, fet exprés resseguint el traç de la columna amb
un resultat que difícilment es produiria per una acció accidental. La columna, a
més de l’acció natural, és desperfecta.
Una
cornisa situada a la part inferior serveix de recolzament de l’escenari, s’emula
així la fermesa del sòl, de la pròpia Terra. El replà, en voladís, descansa
sobre els caps d’una dona i d’un home, que a mode de mènsules es situen a sota.
La dona està situada a l’esquerra i te uns ulls ben desperts. A la dreta resta
l’home, que sembla dormir sota la mitja columna. Els caps, lleugerament girats l’un
cap a l’altre, representen la gent que constitueix el poble, el fonament de tot,
els arrels, els dos sexes de l’espècie humana.
Comentaris