Palatio Frugelli

En Martí Laviña i Torroella, el mitjà de tres germans, va néixer a Palafrugell el dia 26 de maig de 1884, era fill de Francesca Torroella Noguer i Nicolau Laviña Cairó casats a Palafrugell el 7 de desembre de 1897. El pare era barber i tenia situat l'establiment al carrer Estret, un home de fermes conviccions polítiques i membre de la lògia maçònica Luz de Palafrugell; Quan en Martí comptava quinze anys va haver de patir la mort prematura del seu germà gran, en Marc, un fet, entre d'altres que va experimentar al llarg de la seva infantessa, que condicionaria el seu caràcter i li forjaria una personalitat d'home bondadós amb fermes conviccions ideològiques, i que l'acompanyaria ja per sempre durant la resta de la seva vida. Noi treballador com el que més, quan tingué edat suficient en acabar els estudis elementals, com era habitual a les famílies més humils, i vivint en una població plegada d'indústries, entrà a treballar de menestral en una de les fàbriques surere

Amb puntualitat teutona arribà a l'estació del tramvia de Palafrugell el tren de les dotze, que portava a la Vila l'insigne polític i expresident de la república espanyola, el senyor Nicolás Salmerón i Alonso. L'ex president de la Primera República espanyola Nicolás Salmerón El dematí del dilluns dia 20 de setembre de 1897, la tramuntana bufava amb força i els visitants que acompanyaven el senyor Salmerón, una comissió de personalitats republicanes d'alguns dels pobles veïns, amb els senyors Corominas, Salas Antón, Jimeno, Carreras Pujol i el fill del polític, Salmerón Garcia, foren rebuts a l'arribada per una representació del Partit Republicà local i un nombrós públic que omplia completament l'andana i els carrers contigus a l'estació que esclatà amb aplaudiments d'entusiasme amb la presència del polític. La nombrosa concurrència els acompanyà fins a Plaça Nova des d'on hostes i acompanyants prengueren uns carruatges que els conduïren fins a San

INTERIOR DE LA SOCIETAT El Centre Fraternal de Palafrugell formalitzà públicament la seva constitució en Societat cultural i recreativa el mes de novembre de 1887. Amb un caràcter obert i interclassista, en els estatuts que regirien els vincles de l'organització, es manifesta el caràcter associatiu plural dels seus membres, declaració amb la que es vol allunyar de qualsevol doctrina i ideologia partidista, i amb la única voluntat comuna d'impulsar la cultura, l'educació, les arts i l'esport entre els seus associats. Intencions d'evident contingut humanista i lliurepensador. QUADRE DE MEMBRES (1898) En un moment de forta tradició associativa a Europa, i a casa nostra, no podia ser de cap altra manera, la creació de casinos, associacions i cooperatives d'un o un altre signe polític i confessional, proliferà enormement. La particularitat però, de la societat que es constituí, no es corresponia amb cap dels compromisos ideològics anteriors. Aquesta no declar