Palatio Frugelli

El Centre Fraternal de Palafrugell, la societat recreativa que es troba situada geogràficament al costat de llevant de Plaça Nova, disposa de tres entrades, dues d’elles donen a la plaça i la tercera es troba al carrer de Sant Sebastià, però això no significa res. Diuen els que ho coneixen, que aquesta darrera entrada no compta i de les altres dues, argüeixen que la que hi ha situada del cantó de tramuntana és la porta d’estiu, un accés estacional que facilita l’ingrés ràpid i directe al local i també de sortida per atendre els cambrers el servei de terrassa. La darrera porta, també estacional, disposa d’un rebedor d’independència encarregat d’interrompre i malbaratar els corrents d’aire fred que solen acompanyar d’incògnit l’entrada de les visites, cosa que s’agraeix a l’hivern, sobretot si son bufecs de tramuntana. Mostra una altra diferencia, travessar per aquest accés ens ha fet pujar un esglaó. I per elucidar la paradoxa ens expliquen que és degut al desnivell de Plaça Nova. Això...

Del cantó oriental de Plaça Nova hi han dos dels edificis més emblemàtics de la vila, seu de sengles organitzacions d’oci, el cafè dels obrers i el casino dels senyors, el més preeminent dels dos continua desenvolupant l’activitat associativa original que va iniciar l’any 1887. L’altre, fa anys, va ser fagocitat pel progrés i ha estat recentment destinat a la restauració. No viuen el seu millor moment. Ambdós han perdut gran part de la rellevància que tingueren en el passat. Mireu, però, si en son de singulars aquets edificis que els forasters hi entren encuriosits admirant que una cosa així pugui existir encara. No tenen cap dificultat en admetre-ho: no hi ha res d’igual arreu del mon. I no és només la tradició del Casino, l’activitat que els sorprèn, és també l’aspecte exterior dels propis immobles, condemnats a romandre junts com si es tractes de germans siamesos. Junts dominen l’espai, s’ensenyoreixen, enganxats per sempre l’un a l’altre. Amb lletres ben grosses algú ho escrigué...