Des de les darreries del segle XIX fins al primer quart del segle XX, van estar de moda les demostracions acrobàtiques aèries. Era un espectacle que s’hi deia bé entre els actes de festes majors i la temeritat i audàcia dels malabaristes era un espectacle que tenia força tirada i aplegava un gran nombre d’espectadors encuriosits. Els pilots aeronautes de tombar el segle XIX, com Camprubí, Paufila, Purroy, Solench, Fernández o Teixidor, s’atribuïen ells mateixos el grau de “capità”, però en realitat eren malabaristes, uns acròbates que es guanyaven la vida fen bolus amb els seus aeròstats arreu de Catalunya. L’espectacle consistia en l’elevació d’un globus Montgolfier d’aire calent, que no comportava navegació, els aeròstats captius solien estar ancorats a terra i l’ascensió limitada per un cable fins a una certa alçada. Després d'acomiadar-se del públic a fi d'incrementar el dramatisme, el valent aeronauta es lligava al trapezi que penjava de la cistella amb una corda de segure
Recull de les Cròniques i les Històries de la Població i la Gent de Palafrugell, Baix Empordà (Girona ) .