Palatio Frugelli

Aquest guardacantons al que li asignarem el número 5 en el nostre particular catàleg, és un exemplar de pedra calcària reutilitzat segurament d'una antiga llinda o pedrís. Està situat al carrer de la Ruella cantonada carrer del Solàrium. Guardacantons Núm. 5 (Carrer de la Ruella, cantonada Carrer del Solàrium)

El dimarts dia 29 de juny de 1847 bufava a l'Empordà fort vent de gregal. És aquest un vent que ens arriba del nord-est, fred i sec. Un vent que te mala fama entre els pescadors. La pista la trobem en el seu nom, que es defineix en llengua llatina com " graecale" , que vol dir "pertanyent als grecs" i des de molt antic està relacionat amb la pàtria d'aquells intrèpids mariners. La mala fama li ve atribuïda perquè per sa procedència llunyana mou grans masses d'aigua i ocasiona una sobreelevació general de nivell del mar. Si en aquest estat es combina amb marea alta es poden originar temporals de conseqüències desastroses. Quan el vent es calma es produeix la temuda mar de fons o "ressaca".  Entre les moltes dites populars sobre aquest vent n'extraurem dues: " Vent de gregal, vent de mal" , " Vent de gregal, ni peix ni pardal ". Esculls  a la banda de garbí de la platja de Tamariu. Lloc on encallà el catxalot. A Ta

"No deixis les sendes velles per les novelles"                                                                                                                   (Refrany popular) Les vies de comunicació històrica son aquells camins construïts abans de la revolució industrial, abans de la mecanització del transport. Son camins d'origen antic, que es poden rastrejar sobre el terreny allà on s'han pogut conservat les seves formes tradicionals, o almenys, es poden autentificar mitjançant documents històrics allà on la via tradicional ha restat substituïda per les carreteres modernes. Tradicionalment son unes rutes traçades a escala humana, es a  dir, és el resultat de la capacitat i l'esforç de l'home aplicat sobre la naturalesa del territori. El coneixement del terreny i la lògica adaptació d'aquests viaris al relleu és perfecta, en busca sempre de l'equilibri que ofereix un pendent raonablement suau de l'itinerari i els millors passos, que n&