Palatio Frugelli

D’ençà que va néixer i es va anar desenvolupant urbanísticament, la placeta d’en Bou no va poder acabar de créixer, de fer-se adulta, de convertir-se en plaça. De fet la categoria de placeta ja li estava gran de bon principi i això augurava un mal final. No deixava d’ésser la conjunció de dos carrers que s’unien per anar a agafar el camí de Pals, o quan s’estava de tornada, el lloc de pas obligat per entrar a la vila. És, en la misteriosa trajectòria que de vegades prenen els carrers, on s’amaga la raó que va fer que es trobessin els de la Caritat i el de Sant Antoni precisament en aquell punt, i segurament va ser aquesta enigmàtica casualitat i també, es clar, perquè van incidir amb molt poc angle l’un contra l’altre, que la cruïlla no va passar de ser res més que una convergència amb unió. La qüestió estava claríssima i tothom la captava de seguida, amb la poca traça que tenia l’eixamplament i la poca identitat que havia adquirit el racó, de mantenir-se així, mai no arribaria en l