Palatio Frugelli

  Situem-nos a començament del segle XVI, en aquell temps el habitants del municipi adquirien identitat afegint al seu cognom el nom del lloc on tenien establerta la pairalia o la casa familiar, i al mateix temps facilitava a l’administració la identificació sense equívocs dels veïns i dels llocs. El territori del terme de Palafrugell estava dividit en nuclis habitats, mes o menys dispersos i no necessàriament formant nuclis agrupats, però que constituïen uns veïnats que s’havien anat formant al llarg del temps pels envoltants de la població que estava encerclada i protegida per una sòlida muralla i rebia el nom de La Vila, actualment aquell nucli és conegut pel nom de Dins la Vila, i era on residien els menestrals i burgesos, amb alguna excepció dedicada a la pagesia; cosa que era poc habitual. Sobre el territori del municipi es repartien entre hortes i camps de conreu els nuclis veïnals, la majoria d’ells, si és que no ho eren tots, constituïts per masies agrícoles de pagesia...

  El dia 25 de novembre de mil set-cents-cinquanta-nou, Josep Plana, prevere i domer primer de l’església parroquial de Sant Martí del castell de Palafrugell, va obtenir llicència del Vicari General de la diòcesi de Girona, Domènec de Berenguer [1] expedida el dia d’abans, per a celebrar un matrimoni “ remissis monitionibus ” [2] . La llicència remissis monitionibus era la dispensa de fer les proclames matrimonials dels contraents quan hi havia una causa legítima o una raó d’urgència per a celebrar el sagrament. Els contraents que tenien tanta pressa per a celebrar noses eren d’una part Joan Tresserra, un jove sabater veí de Torroella de Montgrí, fill legítim i natural del difunt Antoni Tresserra, que havia sigut també sabater de la població de Santa Maria de Corcó, del bisbat de Vic, i de Teresa Campajola; i de l’altra part, era la Caterina Piroig, una noia de vint-i-quatre anys, filla legítima i natural de Martí Piroig, mariner de Palafrugell i de Maria Esteve, àlies Jacas , ...

Sebastià Deulofeu fou donat a llum el dia 23 de desembre de 1777, era el petit d’una partida de deu germans. Tots deu, fills d’en Sebastià Deulofeu Mauri, negociant del Racó de “ Dins la Vila ” i d’Antònia Codina, que era filla del matrimoni pagès de Santa Margarida, Codina-Rigau. El dia 23 de juliol de 1802 mossèn Antoni Prats, el capellà de l’església, va expedir el certificat d’orfandat i solteria d’en Sebastià, de professió fuster de lo blanc [1] . El document li serviria perquè el jove pogués anar a fer les Amèriques, perquè li havien fet una oferta per a treballar a Buenos Aires. El dia 24 de juliol del mateix any, els notaris de Girona Bartomeu Serra i Narcís Ferrer, van haver de donar fe i testimoniar que el reverend Antoni Prats, era de veritat qui deia ser, el capella i domer de l’església de Sant Martí de Palafrugell. El dia 20 d’octubre D. Josep Antoni Caballero Campo i Herrera, Cavaller Pensionat de la Reial i disting...