Palatio Frugelli

  Situem-nos a començament del segle XVI, en aquell temps el habitants del municipi adquirien identitat afegint al seu cognom el nom del lloc on tenien establerta la pairalia o la casa familiar, i al mateix temps facilitava a l’administració la identificació sense equívocs dels veïns i dels llocs. El territori del terme de Palafrugell estava dividit en nuclis habitats, mes o menys dispersos i no necessàriament formant nuclis agrupats, però que constituïen uns veïnats que s’havien anat formant al llarg del temps pels envoltants de la població que estava encerclada i protegida per una sòlida muralla i rebia el nom de La Vila, actualment aquell nucli és conegut pel nom de Dins la Vila, i era on residien els menestrals i burgesos, amb alguna excepció dedicada a la pagesia; cosa que era poc habitual. Sobre el territori del municipi es repartien entre hortes i camps de conreu els nuclis veïnals, la majoria d’ells, si és que no ho eren tots, constituïts per masies agrícoles de pagesia int

  El dia 25 de novembre de mil set-cents-cinquanta-nou, Josep Plana, prevere i domer primer de l’església parroquial de Sant Martí del castell de Palafrugell, va obtenir llicència del Vicari General de la diòcesi de Girona, Domènec de Berenguer [1] expedida el dia d’abans, per a celebrar un matrimoni “ remissis monitionibus ” [2] . La llicència remissis monitionibus era la dispensa de fer les proclames matrimonials dels contraents quan hi havia una causa legítima o una raó d’urgència per a celebrar el sagrament. Els contraents que tenien tanta pressa per a celebrar noses eren d’una part Joan Tresserra, un jove sabater veí de Torroella de Montgrí, fill legítim i natural del difunt Antoni Tresserra, que havia sigut també sabater de la població de Santa Maria de Corcó, del bisbat de Vic, i de Teresa Campajola; i de l’altra part, era la Caterina Piroig, una noia de vint-i-quatre anys, filla legítima i natural de Martí Piroig, mariner de Palafrugell i de Maria Esteve, àlies Jacas , tots

Sebastià Deulofeu fou donat a llum el dia 23 de desembre de 1777, era el petit d’una partida de deu germans. Tots deu, fills d’en Sebastià Deulofeu Mauri, negociant del Racó de “ Dins la Vila ” i d’Antònia Codina, que era filla del matrimoni pagès de Santa Margarida, Codina-Rigau. El dia 23 de juliol de 1802 mossèn Antoni Prats, el capellà de l’església, va expedir el certificat d’orfandat i solteria d’en Sebastià, de professió fuster de lo blanc [1] . El document li serviria perquè el jove pogués anar a fer les Amèriques, perquè li havien fet una oferta per a treballar a Buenos Aires. El dia 24 de juliol del mateix any, els notaris de Girona Bartomeu Serra i Narcís Ferrer, van haver de donar fe i testimoniar que el reverend Antoni Prats, era de veritat qui deia ser, el capella i domer de l’església de Sant Martí de Palafrugell. El dia 20 d’octubre D. Josep Antoni Caballero Campo i Herrera, Cavaller Pensionat de la Reial i disting