Sebastià Deulofeu fou donat a llum el dia 23 de desembre de 1777, era el petit d’una partida de deu germans. Tots deu, fills d’en Sebastià Deulofeu Mauri, negociant del Racó de “Dins la Vila” i d’Antònia Codina, que era filla del matrimoni pagès de Santa Margarida, Codina-Rigau.
El
dia 23 de juliol de 1802 mossèn Antoni Prats, el capellà de l’església, va
expedir el certificat d’orfandat i solteria d’en Sebastià, de professió fuster
de lo blanc[1].
El document li serviria perquè el jove pogués anar a fer les Amèriques, perquè
li havien fet una oferta per a treballar a Buenos Aires. El dia 24 de juliol
del mateix any, els notaris de Girona Bartomeu Serra i Narcís Ferrer, van haver
de donar fe i testimoniar que el reverend Antoni Prats, era de veritat qui deia
ser, el capella i domer de l’església de Sant Martí de Palafrugell.
_-_(MeisterDrucke-419608).jpg)
El
dia 30 de novembre en Sebastià se’n adona que havia equivocat la ciutat, doncs
la carta d’invitació que havia rebut per anar a treballar a la fusteria de Ponç
Esteva, un ebenista mexicà que estava interessat en contractar un fuster català,
es referia a la vila de Veracruz, a Nova Espanya, i a corre cuita va haver de redactar
una súplica urgint el Secretari d’Estat que redactés un nou passaport, en que es
digués que la seva destinació era Veracruz. El vaixell de Barcelona estava a
pocs dies de salpar i havia de presentar a la Comandància de marina de
Barcelona la llicència d’embarcament.
El
dia 4 de desembre de 1802, el Brigadier de la Reial Armada y Comandant militar
de Marina de la província de Barcelona D. Felix Meli-lupi, va comunicar al
Secretari d’Estat Josep Antoni Caballero que Sebastià Deulofeu li havia
presentat una instància per anar a de Buenos Aires, amb la llicència corresponent
per a embarcar-se a Barcelona. No havia hagut temps material per redactar un
nou passaport i en Sebastià va presentar el primer original, però li van poder
entregar un altre, sense signar, en el qual s’havia tatxat la ciutat de Buenos
Aires i a sota del guixat s’havia escrit a la ciutat de Veracruz. Aquest nou
passaport es va haver de lliurar i es va poder signar a la ciutat de Cartagena
el dia 22 de desembre de 1802 i en Sebastià va poder realitzar l’anhelat
viatge, però exhaust per haver de complir amb tanta burocràcia i atribolat per
tal munt de papers, permisos i visats.
[1] Per a referir-se a
les feines de fusteria en l’àmbit de la construcció se’n deia fusteria de lo blanc, i aquest nom li
venia donat perquè per a qualsevol peça emprada en edificació eren necessàries
fustes d’arbres que es poguessin escairar en peces relativament llargues i amb
el sentit de les fibres el més paral·leles possible al sentit longitudinal, i
el tipus d’arbres que complien adequadament amb aquest requisit eren les
coníferes, i com que la fusta d’aquests en ser tallada presenta un color blanquinós,
d’aquí “lo blanc”.
Comentaris