Palatio Frugelli

Els bombers de Palafrugell estan a punt per celebrar el centenari de la creació del primer Cos de Bombers a la Vila. Al llarg de la seva historia aquest organisme municipal ha viscut moments certament atzarosos i intermitents. En un primer moment, al llarg del segle XIX, els únics recursos amb que contava el poble per a l'extinció d'incendis eren unes quantes eines bàsiques emmagatzemades als baixos de la casa de la Vila , que els agutzils i empleats utilitzaven en cas d'alarma. Es a dir una dotzena de galledes, algunes cordes i una destral. Però no existia una organització humana específica ni especialitzada destinada a les tasques d'extinció del foc. Cap a finals de segle, concretament el març de 1885 a la mateixa Casa Capitular es munta una mena de magatzem de bombers, amb les bombes per l'aigua, cubetes de lona, mànigues de cautxú, cascos i uniformes. Però no es crea cap dotació humana sostinguda per l'ajuntament per a realitzar les funcions de bombers. Ai

Palafrugell ha tingut al llarg de la seva mil·lenària història uns quants cementiris. Com a tals s'han d'entendre els llocs acotats per a realitzar enterraments, amb la categoria de recintes civils o consagrats. En la cronologia que desenvolupem tot seguit s'ha omès la pràctica ancestral d'enterrar els cadàvers als camps i boscos, sobre tot en els àmbits rurals d'habitatges dispersos, pràctica perseguida per l'església des del primer moment, però que va conviure amb el cristianisme durant molt de temps fins a la desaparició definitiva d'aquest ús força avançada l'alta edat mitjana. En els primers temps era costum situar els cementiris a redós de les esglésies parroquials i inclús enterrar els morts de les classes privilegiades a l'interior de les esglésies, aquesta pràctica provocava situacions de veritable insalubritat i fou l'origen d'innumerables malalties a les viles i ciutats ocasionades per les infeccions que la descomposició dels cad

Antecedents Acabada la Guerra de la Independència el 1814, l'ajuntament de Palafrugell encapçalat pel seu batlle Pere Jonama i els regidors Bonaventura Jubert i Sebastià Granés, es plantejà la demolició de les muralles i les set torres que constrenyien el nucli antic denominat "Dins la Vila ". Argumentava la necessitat de donar major ventilació al recinte emmurallat per convenir a la salut pública municipal, embellint d'aquesta manera el centre de la població, tot treien aquelles antigues baluernes que no feien res més que nosa i estaven massa deteriorades per la raó de no haver-se fet cap tipus de manteniment en elles durant molt de temps. També ho justificava dient que volien emprar els materials trets de la demolició per a construir un nou cementiri que reemplacés l'existent, d'origen medieval, situat al darrera de l'església, en el mateix lloc que avui ocupa el Mercat cobert de la Carn. Amb tot, en aquell temps la vila de Palafrugell estava sotmesa a

Publicat per LUIGI a "EL DISTRITO" el dia 10 de juliol de 1898 En Palafrugell abundan mucho estos sobre-nombres, procedentes la mayor parte del tiempo viejo, pero que se conservan aún. ¿Hasta cuando durará esta malacostumbre? He pasado revista á muchos apodos conocidísimos en esta villa y confieso que no tienen pies ni cabeza; no es posible comprender qué pudo inducir á aplicarlos á las personas que los llevan. Si quieren Vds. que les exponga algunos, verán la razón de lo que digo. empecemos por los cargos oficiales: Rey, Virrey, Batlle, Cabo, etc. ¿Los ejercieron sus padres? Hay otros apodos religiosos: Cardenal, Frare, Bisbe, Capellà, Missas. Uno muy ruidoso: Estrepit. Algunos nombres de pueblos: Vich, Vall- llobrega, Pals, Bordils, Casabells. Otros de oficios: Pilot, Campaner, Carreter. Uno bueno para juego de niños: Bolillas. Varios objetos útiles: Filosa, Xurriaca, Escalas, Caixa, Paella,Tambó, Cals. Otros geográficos: Pampa, Mon, Lucaya. Dos buenos para Carnaval: Gori,

El Sector Sud, un nucli urbà agrupat. El cor de la vila Aquest sector del poble es troba situat a la zona sud de l’església actual, dins el sector que hom atribueix correspondria al nucli original del primitiu Palaz Frugell , i que ja es trobava encerclat per un recinte fortificat. L’entramat urbà que resulta d’aquesta tipologia de formació urbana correspon a l’aparició de petites illes de cases edificades de forma molt desigual amb el resultat d’un traçat de carrers força irregulars i estrets. Aquesta formació urbanística es la pròpia dels nuclis establerts en indrets aturonats, on la superfície de sòl ocupada és estrictament la necessària, i en la què el nucli habitat s’ha protegit amb muralles. Els carrers segueixen alineacions en que domina l’orientació est-oest, disposició que ve determinada per l’arrenglerament de les parets mitgeres perpendiculars al carrer, configuració que permet mantenir les façanes exposades a migdia on troben les condicions més favorables per l’habitabilita