Antecedents
Acabada
Amb tot, en aquell temps la vila de Palafrugell estava sotmesa al Senyoriu jurisdiccional de Santa Anna de Barcelona, que era qui tenia el domini directe sobre la població i a qui devia sol·licitar la proposta sobre la demolició de les torres i muralles del municipi.
Era llavors prior de Santa Anna l'Eminentíssim senyor Dionisi Bardaxi de Azara, Cardenal del Sacre Col·legi amb residència a Roma, Auditor del Tribunal de
El 14 d'abril de 1816 l'ajuntament demanà permís al Capità General de Catalunya, Francisco Javier de Castaños, l'heroi de Bailén, per a demolir les torres, qui aprovà, el 17 d'abril la sol·licitud del batlle per demolir-les i construir amb els materials de pedra estrets la tanca del nou cementiri.
Pocs dies després de iniciada la demolició de una de les torres, el dia 29 d'abril, el prevere Valls, procurador general del prior de Santa Anna, acudí en queixa al Governador de Girona exposant que el priorat de Barcelona no només percebia els delmes dels fruits resultants d'aquell Terme, sinó que també percebia els productes de les fleques i tavernes arrendades anualment i tenia els drets de concedir obertures a les muralles i el dret de cedir en cens dues de les set torres per a magatzems i altres fàbriques. Per aquest dret demanava la suspensió de l'enderrocament i la immediata reposició, de tot allò que fins al moment havia estat ensorrat, al seu primitiu estat, tot i compensant els perjudicis que l'ajuntament havia causat al prior de Santa Anna.
En aquella època les relacions entre el prior i la vila eren molt tibants, les Corts de Cadis per Decret del dia 6 d'agost de 1811 havien abolit els senyorius jurisdiccionals incorporant-los a la nació i per tant s'havien suprimit els drets de vassallatge i les prestacions tant reals com personals.
Edemes la vila de Palafrugell, en la figura jurídica del seu ajuntament, tenia interposada una demanda davant
El Governador de Girona, el dia 30 d'abril, demanà l'ajuntament de Palafrugell informes sobre les demolicions alhora que manava d'aturar-les. L'ajuntament contestà el Governador informant que una de les torres ja era demolida i que una altra ja s'havia començat a demolir i no tenia cap inconvenient en aturar els treballs que duia a terme assabentat que el Prior de Santa Anna tenia algun dret sobre les torres, per no ser la seva intenció perjudicar les facultats de ningú i que mentrestant el Governador es servis decretar la continuació havia fet arribar la pedra al nou cementiri.
Finalment el 17 de febrer de 1818, 
aquell llarg procés mantingut entre la vila i el Prior es resolgué quan
Del compliment d'aquella sentència solament va restar dempeus
Demolició de
Ja iniciat el segle XX, i essent alcalde de la vila Lluís Morató i Esteva durant el mandat municipal de 1902 a1906, el mes de juny de 1905, es parlà insistentment de la demolició de la darrera torre de les antigues fortificacions que defensaven aquesta vila, i s'argumentava que el consistori havia ofert al propietari de la torre el senyor Colomer, una re
gular quantitat de diners per a dur a terme la seva compra.
La qüestió no fructificaria durant el mandat de Lluís Morató perquè la següent junta municipal encapçalada per l'alcalde Miquel Grassot i Montserrat (1907-1909), aprovava el projecte d'alineació del carrer de Pi i Margall formulat per l'arquitecte municipal Sr. Bosch presentat el dia 24 de gener de 1908 que contemplava la construcció d'una extensa xarxa de clavegueram amb la prolongació del carrer de Pi i Margall fins a l'extrem sud de la vila i incloïa el treure del mig del carrer el destorb tradicional que era
A partir d'aquell moment l'ajuntament, procedint de forma extraoficial, endegà les gestions per a obtenir a un preu just la anomenada torre que aleshores ja havia canviat de propietari en la persona de Gervasi Isern i Bofill.
Gervasi Isern era fill de Mont-ras i estava casat amb na Maria Pagès de Palafrugell. Ambdós regentaven des de feia temps la taverna molt concorreguda de Can Gervasi, que estava situada a Plaça Nova, al costat de la torre.
Cap a finals de març de 1908 l'ajuntament ja tenia enllestit l'expedient d'afectació per a enderrocar la torre on es declarava de necessitat dita expropiació i entrà en contacte amb el Gervasi negociant l'acord que volia aplicar el consistori.
En Gervasi no volia que la torre fos enderrocada i es resistí tan com va poder per evitar-ho. Però malauradament el dia 21 d'octubre d'aquell any de 1908 la municipalitat s'imposava contra la voluntat de l'intransigent veí i l'alcalde donava compte d'haver-ne executat el dipòsit corresponent per a l'expropiació de la "Torre d'en Moragas".
L'enderrocament de
Les obres de demolició i posterior restauració de la façana de Can Gervasi finalitzaren el dia 10 de gener de 1910 i el litigi entre el propietari de la taverna i l'ajuntament fou resolt pel Governador de
El mes de maig d'aquell any de 1910 l'alcaldia feu les gestions oportunes per a cobrar la part corresponent a l'ajuntament com a sobrant del dipòsit efectuat el 1908. Mentrestant en Gervasi demanà permís per a fer obres a la casa que posseïa al damunt de la taverna, com a conseqüència del enderroc de la torre que estava unida a la casa. L'ajuntament l'eximí del pagament dels arbitris que devia abonar.
El dia 17 de juliol de 1910, deduït el 20 per cent a que estava subjecte el reintegrament de la quantitat dipositada per a poder enderrocar
Setmanari "El Palafrugellense", 15 febrer de 1914.
ECOS
Quan a I'entrada del carrer de Pi Margall s'alçava, esvelta, la bruna torre d'en Moragas, que remembrava el Palafrugell dels nostres avis, ensems que donava un encant a la plaga Nova, quedava allà un recó que era el mes deliciós raser en dies de tramuntana. Els vells, els xacrosos, els tullits, en dies de vent fort, feien via allà, embossats en capes i tapaboques, on passaven hores llargues parlant «dels seus temps», tremolosos i balbs, les nuoses mans esteses al sol, quiets, immòbils, com figures de retaule vell.
Passava la tramuntana brunzin furianta al peu 
de la torra, aixecava folles nuvolades de pols, xiulava amenassadora, retorcin l'erm brancat de les acàcies...
i els vellets, respirant a pleret somreien d'aquell be de Den de sol que animava llurs morades carns i desentumia els feixucs membres.
Mai faltaven allà, els pobres vells! La tramuntana els ajuntava, els unia, amorosa, i el sol, pròdic, se vessava sobre d'ells, acariciador, des del matí al vespre.
Des del seu recer incomparable contemplaven els desesperats esforços dels qui, travessant la plaça, havien de lluitar contra les brutals envestides, i mig se'n reien.
Aont deuen anar ara, els vells, quan la tramuntana furianta esbandeix l'atmosfera i retorseix les branques dels arbres, que gemeguen a cada ratxada?
Aont se ajunten, aont se troben?...
14 juny de 1926:
Necrològica. Dilluns a la nit morí sobtadament a Llafranc, el conegut comerciant de vins d'aquesta D. Gervasi Isern, molt conegut per la seva laboriositat i honradesa, per quin motiu la seva mort ha causat general sentiment.
Comentaris