En el temps que els va tocar viure, les bruixes no eren res més que dones atrevides, mullers valentes, doncs reivindicaren un model de vida alternatiu amb l’esperit de l’ànima femenina, completament oposat al model de la pura força bruta que aplicaven els homes. Les impel·lia la força que més temia el poder feudal, la raó pura. La temptativa de canvi que proposaven no tenia pas sentit de classe, camí que s'assajarà més endavant, el que elles proposaven era un sistema social que, per damunt de tot, prioritzes la vida, cosa ben diferent del sistema que s'acabaria instaurant. Les dones s'enfrontaren al poder feudal i religiós i per això foren acusades d’entregar-se al diable. Des d'aquell moment el seu mon es va declarar proscrit, i considerat perillós per la fe i el poder se’l perseguirà a mort. Aquest era el sentit que s’atribuïa a la mandràgora, una herba carregada de llegenda i considerada pròpia de les bruixes i per aquest motiu rebia el nom d’herba de bruixa. Deien q
Recull de les Cròniques i les Històries de la Població i la Gent de Palafrugell, Baix Empordà (Girona ) .