Palatio Frugelli

La Maria Prats, del veïnat de la Font de Palafrugell, era una noia jove, sana i forta que va tenir la sort de poder-se col·locar fent de mainadera en casa del negociant Pere Gallart, una persona acomodada de la població veïna de Palamós. Aquella casa era casa bona i la Maria s’hi esforçà dedicant-se en cos i ànima a fer tot el millor que pogués la seva comesa. Era una noia aplicada i de seguida va ser ben acollida i considerada pels de la casa i ella els va comunicar que s’hi quedaria fins que no es maridés amb el seu xicot, i que llavors deixaria de treballar per ocupar-se’n dels seus propis fills. Entretant no es complia el propòsit que s’hi havia fixat, va passar el temps. Fins que un dia, que era el 25 de març de 1652, Diumenge de Rams, va començar a sentir-se malament i va avisar l'amo, demanant-li que fes el favor de cridar la seva família perquè vinguessin a buscar-la. Confiava que guardant llit, en un parell de dies tornaria a estar de nou amb els nens. Avisada la família d

  El dia 29 del mes de desembre de l’any mil set-cents vint, que era diumenge, fou celebrada a l’església de sant Martí del Castell de Palafrugell la darrera cerimònia de bateig d’aquell any. Era la d’un nen a qui posaren sis noms, cosa extraordinària, ja que tradicionalment solien ser només tres els noms de baptisme i molt excepcionalment podien arribar a ser quatre, però el sagristà de la parròquia, que era mossèn Cristòfol Alenyà, no es tallà ni un pel a l’hora d’encolomar el reguitzell d'apel·latius al nadó. Va ser en el Concili de Trento que es va limitar el nombre de padrins del neòfit, i amb el nombre de padrins va córrer parelles el nombre de noms de baptisme. Àdhuc avui mateix dóna un el padrí, un altre la madrina, un altre el capellà o sacerdot que administra el baptisme, i, en certs bisbats, un altre la comare o llevadora. Sembla ser que el capellà, per ser aquell el darrer nadó va voler liquidar els noms dels sants que li havien quedat per posar. Els noms que es relacio