Palatio Frugelli

Denominat pels qui ho van haver de patir a casa nostra, " lo mal contagi ", morbo (1) , o simplement " pesta ", la majoria de les fonts indiquen que fou una mortalitat pandèmica que afectà indiscriminadament la població, de totes les edats i totes les condicions socials. Quan la malaltia penetrava dins d'una població els seus habitants restaven sotmesos al mateix factor morbífer, on el contagi entre les persones s’imposava com la evidència de transmissió de la malaltia, i s’encomanava més en aquells que estaven en contacte, provocant que els homes fugissin els uns dels altres per temor a contraure la infecció. Ningú no podia ajudar ningú. Tothom era vulnerable. La pesta a la Biblia Toggenburg (1411) Durant l’epidèmia s’arribaren a mostrar els límits de degradació moral que pot assolir l’ésser humà, ja que molta gent refusà d’enterrar els seus propis familiars morts, i alguns no arribaren a tenir honors fúnebres ni eclesiàstics. Molts cadàvers foren ent

En qualsevol població d’antiga tradició agrícola, com en el passat fou la nostra, el calendari quotidià de les gents s’organitzava ordenadament seguint el ritme vital de la naturalesa que cíclicament regulen complexes lleis estacionals.   Durant la primavera, el dia 11 de maig, es celebrava la festa de Sant Ponç al veïnat de la Vilarnau o de Santa Margarida. Aquest sant és de molt antiga devoció a Palafrugell, en commemoració del qual a l’ermita s’hi celebrava un aplec molt concorregut. La capella de sant Ponç, és una construcció d’origen alt-medival, de factura preromànica (s. VIII-IX), que posteriors reformes i afegits, segles XVI i XVIII, han emmascarat (1) . Capella de Sant Ponç (Santa Margarida) El ritual de la festa s’iniciava de bon matí pels de la vila, sortien de casa carregats de roses de sant Ponç, per anar a celebrar la diada. Durant el dematí s’oficiava una missa i en acabar hi havia benedicció de roses i plantes remeieres. Sant Ponç, advocat contra les xinx