Passa al contingut principal

L’APLEC DE SANT PONÇ


En qualsevol població d’antiga tradició agrícola, com en el passat fou la nostra, el calendari quotidià de les gents s’organitzava ordenadament seguint el ritme vital de la naturalesa que cíclicament regulen complexes lleis estacionals.  
Durant la primavera, el dia 11 de maig, es celebrava la festa de Sant Ponç al veïnat de la Vilarnau o de Santa Margarida. Aquest sant és de molt antiga devoció a Palafrugell, en commemoració del qual a l’ermita s’hi celebrava un aplec molt concorregut.
La capella de sant Ponç, és una construcció d’origen alt-medival, de factura preromànica (s. VIII-IX), que posteriors reformes i afegits, segles XVI i XVIII, han emmascarat(1).
Capella de Sant Ponç (Santa Margarida)
El ritual de la festa s’iniciava de bon matí pels de la vila, sortien de casa carregats de roses de sant Ponç, per anar a celebrar la diada. Durant el dematí s’oficiava una missa i en acabar hi havia benedicció de roses i plantes remeieres.
Sant Ponç, advocat contra les xinxes, és sant remeier, patró dels herbolaris i els apicultors, la celebració de la seva diada coincideix amb la màxima floració i esplendor primaveral.

Tota Herba, que es benehida
lo dia de vostra mort,
lleva a las Xinxas la vida,
las quals nos molestan fort:
Contra ellas sou reclamat
ab humils submissions;
siau lo nostre Advocat
Gloriós Martyr Sant Pons (2).

Amb els pètals de les flors beneïdes els palafrugellencs d’abans preparaven l’oli de Sant Ponç que s’emprava per guarir ferides. També en feien l’aigua de roses, un vell perfum popular que s’hi posava dins l’almorratxa, un antic perfumer de vidre.
La ferma creença popular avalava que una bona netejada de les cases el dia de Sant Ponç, allunyava els paràsits i les xinxes durant tot l'any, i era de costum posar una bosseta d’herbes beneïdes sota el llit, que contenia romaní i roses de Sant Ponç, i així previngudament s’aprofitava el seu alt poder guaridor.
Goig de Sant Ponç
En acabar l’ofici s’hi ballaven sardanes a l’esplanada davant la capella. Un cop acabades, les famílies s’aplegaven distribuint-se pel turó i les esplanades properes per celebrar un dinar campestre, i al capvespre, desprès de la becaina d’alguns, les amenes converses d'altres i  els jocs dels menuts, s’hi celebraven balls  en l’envelat, instal·lat a l’era vora del mas. Acabada la festa, ja fosc, la gent s’entornava per a recollir-se novament a casa seva.
D’aquella forta afició de la població per l’aplec de Sant Ponç, que va arribar a tenir els millors moments de gloria en el passat, s’anà perdent el costum i des de principis del segle XX es sumí en el més absolut ensopiment. La celebració festiva anà perdent concurrència, desprès de la guerra civil del 1936 deixaren de fer-se les sardanes i els balls d’envelat. Arribats al dia d’avui, d’allò que arribà a ser tan festiu només en resta la celebració religiosa amb la benedicció de roses.

 (1) JOAN BADIA i HOMS. Les restes prè-romàniques de Santa Margarida o Sant Ponç de la Vilarnau. Revista de Palafrugell. Octubre de 1974.
(2) Goigs Del Glorios Sant Pons, / Bisbe, Y Martyr, Advocat Contra Las Xinxas, / que se venera en la Iglesia del Hospital general de Santa Creu de Barcelona. Barcelona: En la Estampa de RAYMUNDA ALTÉS, Viuda, à la Llibreteria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes