Palatio Frugelli

De la volada de les teules de coberta que surten de la línia vertical de les façanes se’n diu ràfec, ràfel, volada o aler, depèn de la banda d’on sigui qui parli el català. Aquest element, el destí del qual és aixoplugar les façanes de les cases de l’aigua de pluja i de l’escolament de la coberta, l’arquitectura popular se’l reservava antigament per a realitzar funcions de protecció de les llars amb inscripcions, dibuixos i invocacions de caràcter simbòlic. El costum de decorar les teulades amb símbols apotropàics es remunta als segles XIII-XIV i perdurà, encara és visible en moltes cases de la vila, fins les acaballes del segle XIX, moment a partir del qual es va perdent paulatinament la tradició de decorar els alers de coberta. Per a l’ornamentació dels ràfecs, la figura més estesa i abundantment representada, i això passa per tot arreu, és compon de triangles, altrament denominats “dents de llop”, però no estranya poder trobar representacions variades en forma de retícules, este...

Per a introduir-vos en el relat us proposo remuntar-nos fins l’any 1448 en que el rei Alfons el Magnànim autoritzà la Convocatòria general dels homes de remença i trobar-nos en aquella època amb en Pere Grassot, un pagès benestant del lloc d’Ermedàs que hi participa, juntament amb els altres pagesos de Palafrugell, en demandar l’abolició de la servitud i els mals usos del feudalisme català. En Grassot és un camperol i viu en el seu mas al camp, sense ell ser-ne conscient forma part del llegat que la nissaga familiar deixarà empremtat al bell mig de la capital catalana. Al cor de Barcelona, dins el barri de Gràcia, hi ha el carrer de la Llibertat on aboquen els de la Fraternitat i del Progrés. Els noms no son casuals, van ser posats de forma conscient i ho diuen tot de l’ideari dels qui els triaren, és un cas semblant als homònims que es troben a Palafrugell, també posats per homes que vivien conjuntures semblants, el carrer de la Llibertat, del Progrés, del Sol, de la Lluna, de l’Es...