Palatio Frugelli

Tan si hem d’assenyalar un origen, com si hem d’indicar el lloc més remot on creiem que va començar la nostra història com a poble, tots pensaríem en la muntanya de Sant Sebastià, és el primer assentament conegut on s’establi, pels vols del segle VI aC, un clan iber de la tribu dels indigets dedicat a conrear la terra i pasturar, i el van estar habitant fins al segle I aC. Amb la arribada dels romans cap a finals del segle III aC, l’establiment va iniciar el seu declivi estimulat per la fundació a la badia de Llafranc d’un assentament hispanoromà que va atreure els pobladors de la muntanya. Arran d’aigua desenvoluparen una pròspera economia basada en el comerç de tot el que es produïa en el rerepaís, el conreu, la ramaderia i la terrissa. Arribat el moment que marcava la evolució i el progrés de la pax romana , el poblament de Llafranc, ocupat de forma permanent fins al segle IV dC, es va anar distribuint per la plana interior aprofitant els terrenys més productius. Així naixeren le

L’abreviatura de Nandu, tan catalanesca, correspon al nom de Ferran, un dels més gloriosos per la barrila que han fet arreu del mon. Ja el significat de la paraula és ben explícit: Ferran vol dir tant com “home lliure”. Res d’estrany te, doncs, que els Nandus vulguin viure la llibertat que els pertoca i que s’hagin assenyalat sempre per llurs aficions venusianes, bàquiques i sardanapalesques, col·locant el mingo allà on han sigut. Però qui era en Nandu de Llofriu?. No, no es tracta pas de un personatge, “El Nandu de Llofriu” va ser un setmanari eròtic-satíric que es va publicar entre el 23 de novembre de 1922, el dia en que aparegué el primer número i el 27 de setembre de 1923, que sortí el darrer, quan es va deixar de publicar. Sense cap vinculació amb la nostra vila, triada únicament com a paradigma del mon pagès. Va ser prohibit per l’autoritat perquè era poc apte i indecorós per a la gent culta i de be, que sobretot no el llegia, però es preocupava de protegir la moralitat