Palatio Frugelli

AD FUTURAM REI MEMORIAM Dimecres que contavem vint y dos del Mes de Juny del Any de la Nativitat de de Mil Set Cents Sinquanta y set, a las sinch oras de la matinada succehi que una galeota de moros Argelins ab cent y deu de tripulació compresos deu Turchs, en las mars de la present Vila de  Maqueta del pinc St. Antoni de Paula. Diari de Mataró (27-07-1932 Palafrugell Bisbat de Geróna, doná la cassa a un pinco de la ciutat de Mataró de port de tres mils quintars patronejat per lo patro Joan Baptista Balansó (1) en dita Ciutat de Mataró domiciliat, dexant atás per la codicia del qual uns Dotze Llahúts de dita present Vila, que mes en fora estavan coralant, quals havian de esser infaliblement esclaus, tots los que no haurian pogut ni sabut fugir, de manera que dita galeota passá en mig de ells, y los digueren eran Francesos. La qual arrambá dit pinco de primer frente, peró aquell li presentá combat devant lo Cap Roig, distant mitja hora de la platja de Calella terme de d

Els fets que desembocarien en una de les vagues obreres més llarga i ferotge de la vila de Palafrugell va esdevenir de la manera més ximple i innocent fins a convertint-se en allò que, amb els actes desencadenats per una rebequeria, ningú no pot arribar a predir. Es feu realitat en el transcurs d’aquells dies, l'ancestral infortuni que popularment manifesta la dualitat del caràcter rural en el català pessimista, "ens han ben fotut!..., però encara hi ha marge!". Tot començà un dijous. S’esqueia el 4 d’abril de 1912, moment en que en Joan Gallart, treballador de la fàbrica de taps de l'industrial Josep Torres i Jonama es veié obligat d'anar a la comuna per complaure una necessitat fisiològica urgent del seu intestí. Fàbrica de taps de suro de Josep Torres i Jonama L’encarregat de planta, en Joan Mont, home compromès i resolutiu amb les qüestions de la feina, observà en la tardança d’en Gallart una provocació intencionada que menyspreava la seva auto

En record d'un bar de Palafrugell que va saber ser pioner - 1975-2004 A Palafrugell estàvem acostumats als casinos, als cafès de solera i els bars convencionals, però el mes de febrer de 1975 obria al cèntric carrer de Cavallers un establiment d'oci, que esdevindria un punt de referència característic per a les generacions de joves palafrugellencs dels anys vuitanta i noranta. Des de les tradicionals tavernes, locals que havien canviat ben poques coses de les antigues popinae romanes, on l'oferta era bàsicament el vi, les relacions socials i de classe adquiriren, mitjançat el segle XIX, una nova dimensió quan a la vila s'establiren els primers casinos, en aquets locals les begudes estrella eren les infusions de cafè i els espirituosos destil·lats, així que els clients que els freqüentà eren majoritàriament obrers i persones benestants, aquells que mai no havien sabut fer-se un lloc a les tavernes, a les que renunciaren deixant el seu ús exclusiu als pagesos, deb