Palatio Frugelli

Introducció Des del segle XII fins al XVIII, però molt especialment al segle XV, deprés de la caiguda de Constantinoble el 1453 en mans dels turcs otomans, i amb una notable virulència al XVI, les incursions marítimes del litoral per part de pirates berberiscos atemoriren la població i es convertien en un malson quotidià. La necessitat d’establir un sistema amb el que defensar-se obligà els nostres avantpassats a construir unes torres de vigilància a la costa que els aviséssin del perill amb prou antel·lació per poder arribar als llocs establerts d’un refugi segur per protegir-se de l’assalt. El procediment emprat pels pirates que assolaren viles i masies consistia en ràpits atacs de cabotatge costaner, o endinsant-se un quants quilòmetres terra endins en forma de ràtzies, aconseguir botins d’un valor superior, sovint acompanyat del segrest de persones per les quals reclamaven un rescat, o eren venudes als mercats d’esclaus. El sistema defensiu constava d’unes estructures fortes en for

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es