Passa al contingut principal

Torres de guaita i defensa (I)

Introducció
Des del segle XII fins al XVIII, però molt especialment al segle XV, deprés de la caiguda de Constantinoble el 1453 en mans dels turcs otomans, i amb una notable virulència al XVI, les incursions marítimes del litoral per part de pirates berberiscos atemoriren la població i es convertien en un malson quotidià. La necessitat d’establir un sistema amb el que defensar-se obligà els nostres avantpassats a construir unes torres de vigilància a la costa que els aviséssin del perill amb prou antel·lació per poder arribar als llocs establerts d’un refugi segur per protegir-se de l’assalt.
El procediment emprat pels pirates que assolaren viles i masies consistia en ràpits atacs de cabotatge costaner, o endinsant-se un quants quilòmetres terra endins en forma de ràtzies, aconseguir botins d’un valor superior, sovint acompanyat del segrest de persones per les quals reclamaven un rescat, o eren venudes als mercats d’esclaus.
El sistema defensiu constava d’unes estructures fortes en forma de torre, denominades de guaita, nom que els venia del fràncic “wahta”, la llengua del germànic occidental, parlada pels francs, i s’erigien en indrets costaners enlairats amb suficient visibilitat de la marina i de les altres torres de l’interior del territori com per poder establir un sistema de comunicacions efectiu, amb fogueres durant la nit i amb sons de campanes i corns durant el dia, i que ràpidament posessin en avís la població dels masos i les viles. La construcció d’aquestes torres era financiada generalment per la universitat, qui edemés habia de mantenir una dotació d’un o dos homes fen la funció de vigilància.
Les estructures de defensa s’erigiren amb torres i recintes fortificats que protegien viles i pobles i a la població que es trobava dispersa fora dels castells amb fortificacions en torres fortes que construien en el mateix mas, les torres es comunicaven directament amb la casa o més freqüentment es situaven completament aillades i els servien de refugi i amagatall temporal, allà es guardaven els objectes de valor i es tenia una reserva d’aliments suficients per poder resistir-hi un setge de curta durada. L’accès a la torre complia amb les condicions que havia de tenir una defensa efectiva de la fortificació i ràrament s’establia a ran de terra, per acedir-hi s’havia de situar la porta, el punt feble de la defensa, enlairada respecte el terra i s’accedia amb una escala de ma que era retiraba tan bon punt s’encastellaven els usuaris.
Els murs d’aquestes construccions eren fetes generalment de pedra natural sense desbastar, arreplegada, si aixó era possible, al mateix lloc on s’erigia l’atalaia, carreus petits units amb morter de calç, seguint en aquell temps la tècnica amb que s’obrava la maçoneria. La forma de la planta circular que tenien les torres, ja evolucionades de la més antiga forma quadrangular d’origen romà, respon a una millor visibilitat que facilitava la defensa de la fortificació. Aquesta evolució iniciada pels vols de l’any 1000, procedeix clarament de una imfluència constructiva musulmana.
L’estructura de defensa del castell de Palafrugell i del seu territori s’establí sobre una xarxa de torres talaia situades a ran de la costa, que feien les funcions de vigilància, encarregades de donar l’avís en cas de perill, que estaven comunicades entre si i amb la vila. La torre principal era, sense cap mena de dubte, la torre de guaita de Sant Sebastià de la Guarda, d’allà es tenia una visió privilegiada i molt extensa del litoral costaner, amb visibilitat directa de la torre de Calella i del interior del territori.
Al seu torn la talaia de Calella era un bastió més defensiu que no propiament una torre de guaita. Situat a la vora del poble de pescadors de Calella, no tenia una situació prou enlairada com per a poder comunicar-se directament amb el castell de Palafrugell i només ho podia fer a través de la torre de Sant Sebastià. Era una fortalessa d’intimidació i defensa i un refugi segur pels habitants del poblet de Calella.
Fos com fos els avisos de “llenys sarrains a la costa” es transmetia terra endins a través d’una xarxa de talaies de comunicació que unia en pocs minuts tots els nuclis habitats de l’Empordanet.
Els pobles propers estaven a la guaït dels senyals que vinguessin del castell de Palafrugell, així Begur, Pals o Regencós rebien l’avís a través de la torre de Les Torretes i viceversa.

La Torre de Calella (s. XVI).
Aquesta torre fortalessa, d’estil gòtico-renaixentista, fou construida entre els anys 1597 i 1599, amb permís del batlle general de Catalunya, Marc Antoni Montsuar i d’Arinyó, de data 28 de juny, que autoritzava la universitat de Palafrugell de bastir una torre forta entre Calella i Llafranc.

“…attesa la humil supplicatió de paraula a nos feta per part dels fahels y amats de la Real magestat los jurats de la vila y Universitat de Palafrugell, bisbat de Gerona, contenint en effecte que attés lo any prop passat alguns pirates, lladres enemichs de dita Real magestat se sien atrevits, de nits y a hora captada, entrar dins los ports de Calella y de Llaffranch y de aquells aportarsen alguns vexells, persones se troben dins aquells de cadal dia, la causa per no estar dits ports de aquella deffensa e tuyció que convé; y Déu fossen servits per posar dits ports desobre mensionats en la tuyció y deffensa convenient y evitar que semblants danys en avant no·s seguesquen y particularment en les persones que yxen de cadal dia de dita vila y ports y entren en mar per pescar; com bé tenen costum, de concedir·vos llicèntia y plena facultat y permís que, incorriment de pena alguna, poguésseu e vos fos lícit y permès, atteses les causes tant justes, de poder construir y edifficar, entre los dits ports de Calella y de Llafranch y en aquella part de dits ports a vos ben vista, una torra rodona eo fortalesa o altre a ells ben vista per la tuyció y deffensa de dits ports e expulció de dits pirates, lladres e mals homens la qual supplicatió per nos benignament oyda, attenent les coses a nos per part de dits jurats, supplicades ésser justes y concernents a tota rahó y equitat, volent nos haver ab tota benignitat, ab thenor de les presents, de part de la prefata Sacra Cathòlica y Real magestat, per auctoritat de dit nostre offici de la qual es esta part usam, donam, concedim, attorgam e elargim llicèntia plena e libera facultat y permís a vos dits jurats e univer sitat de dita vila de Palafrugell, que sens incorriment de pena alguna vos sie lícit y permès, entre los dits ports de Calella y de Llafranch y en la deffensa, tuyció y guarda de dits ports, vexells que en aquells entreran, y de les persones y peschadors y mariners y altres que per allí pescaran y trastayaran, e expulsió de dits pirates, lladres y enemichs de nostra sancta fe cathòlica, edifficar e de nou construhir una torra rodona, fort o altra fortalesa, a vosaltres ben vista y que millor vos apparexerà ser convenient, per dita deffensa, tuyció e expulció. Y en aquella pugau e us sia lícit y permès tenir qualsevol género de armes, ço és, artilleria, versos, mosquets, arcabussos, ballestes, scopetes y altre qualsevol género de armes, per la guarda e deffentió de aquella, y perquè ab més facilitat pugau deffensar los vexells ab les mercaderies que aportaran, que entraran en aquells ports, de dits moros, pirates, lladres y altres enemics. Y los mariners, pescadors y altres que per allí se troberan se puguen retirar y enclourer dins dita torra y allí salvar ses persones.
…en virtut de la present llicència pendreu a establiment a un cens honest supportable e con Venient, que en semblants se acostuma de fer.”

La torre és de planta circular, amb unes dimensions d’onze metres de diàmetre i una alçada de prop de dotze. La seva estructura consta de dos pisos que s’enlairen sobre un bassament atalusat, el pis superior és semicobert conformat amb una terrassa, divisió que es clou paredant un mur sota un gran arc apuntat. Al damunt d’una porta enlairada que fou la original, te sobre la llinda un gravat que ens informa de la data en que fou finalitzada la construcció de la torre (IHS/1599) i al seu damunt sobresurt un matacà defensiu.
La construcció és feta amb grans carreus de granit de confecció grossera i mal escairats, aquets estan lligats amb morter de calç. L’interior conserva les voltes originals, però ha sofert forces alteracions modernament. La torre que inicialment era la única edificació dels encontorns, es veiè a finals del s. XIX o principis del XX adossada a una casa moderna.
La torre fou construida amb les aportacions dels habitants del terme, que reberen autorització eclesiàstica per poder pescar els dies festius i destinar els guanys en l’edificació de la defensa de Calella.
El mateix any que els habitants de Palafrugell aconseguiren l’autorització es produí un d’aquests atacs, com si el destí volgués acreditar la petició dels jurats de la vila.
El dia 23 d’abril de 1597 es produí una incursió de pirates a Calella, dues fragates desembarcaren al Port Pelegrí i se’n dugueren disset homes captius.
Novament aquell mateix any, durant el mes d’agost, es repetí una nova ràtzia, que relata en un memorial el jurat Montserrat Fina:
“Vuy, a vint-i-tres del mes de agost de l’ayn 1597, són vinguts dos fragatas de moros a
Caleya. Són-sa desembarcats al port Palagrí, a la riera d’en Grasot, y són-se’n anats
Per darrera de les botigas de dit port. Són anats fins a la font. Àn presos deseset omes
Cristians y morts dos, nefrat molts. Àn-i mort un moro.”

Una crónica escrita al mateix memorial ens informa com el dia 4 de setembre de 1605, es produeix una nova incursió de pirates a Calella, aquell dia desembarquen quatre fragates al sud del Cap Roig i s’encaminaren al Puig Robí a pendre els que feien guardia. La major de dites fragates tenia setze bancs remers. S’en dugueren tres homes de Mont-ràs captius, Esteva Barrull, masover d’en Brugarol, un fill de Montserrat Rosich i un moso d’en Vidal Teixidor d’origen francès. En Says, que estava desvetllat es poguè escapar.
El dia 25 d’agost de 1622 Garau Gorgoll de Canyelles s’estableix a la Torre per fer de vigilant, cobra vin-i-cinc rals cada mes. Montserrat Fina, com a jurat de la vila, fa inventari d’existències, la pòlvora pesa una roba i mitja i tres lliures. Les pilotes (bales per disparar amb arcabús) vuit lliures i mitja. Les armes son quatre arcabussos, tres bombardes i una caixa de metxes.
L’any 1628 era torrer de Calella Miquel Bargalló. El dia 22 de maig de 1628 es produí un combat contra els sarrains en el mateix port de Calella. El mes de setembre a la platja de Llafranc foren apresats 12 corsaris i empresonats a la torre presó de la vila. Es pagaren dues lliures a na Pagesa, muller de Gabriel Pagès, nunci que fou d’esta vila per los treballs que prengué en donar de menjar als moros i tenir-los en guarda tot lo temps, durant dos mesos.
El mes de novembre foren portats a Barcelona per en Pere Riera, encàrreg pel qual se li pagaren 5 lliures.
El dia 12 de maig de 1629 s’encarrega Antic Deuloféu el servei de vigilància de la torre, se li paguen 3 lliures de salari mensual. Aquell mateix dia es despesen 8 lliures i 11 sous en la compra de pòlvora al polvorer de Girona Antoni Viela.
L’any 1629 es constaten gastos varios enregistrats al clavari de la universitat de Palafrugell que fan referència a la torre de Calella:
Pagades 4 lliures i 2 sous a Antoni Prats, fuster, “per haver adobades les carretes de les peces de artilleria de la torre de Calella”.
Pagades 24 lliures i 10 sous a Guerau Gorgoll i Pere Gorgoll, germans de Mont-ras, barrelés, per la servitud an feta de estar a la torra de Calella 8 mesos y 5 dias.
Pagades 4 lliures i 2 sous a Antic Riera en descàrrec y a bon compte de la Generalitat de guarda ha feta en la torre de Calella.
Pagades 2 lliures i 16 sous a Llorenç Serra, ferrer, “per ferraments ha feta per servey de les peces de la torre de Calella”.
Pagats 7 sous a Pere Mascort “per los drets ha pagats en Gerona y per lo quart de polvora ha aportada per la torre de Calella.
Pagades 24 lliures i 10 sous a Guerau Gorgoll i Pere Gorgoll, germans de Mont-ras, barrelés, per la servitud an feta de estar a la torra de Calella 8 mesos y 5 dias.

La torre, lloc tan segur com era, s’utilitzà de vegades de presó. Encara l’any 1757 hi foren portats alguns dels pirates apresats davant el Cap Roig pel patró mataroní J.B.Balansó. L’any 1782 moriren cinc persones dalt de la torre en explotar un dels tres canons que hi havia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes