Palafrugell havia mantingut la vila durant segles arraulida dintre de les muralles, però arribats al segle XVI la pressió demogràfica desbordà la murada que encotillava l’augment de la vella població. El poble creixia, l’espai murallat s’havia fet petit i es va veure en la necessitat de crear nous barris amb els veïns que s’establien en ravals fora de la vila. Aquests tenien els mateixos drets i privilegis, eren ciutadans que pertanyien al castell i els termes de Palafrugell, Mont-ras, Llofriu i el Port de Calella, però els de “dins la vila”, els que habitaven entre muralles, tenien un altre rang, una altra condició, eren designats, denominats i tractats de manera diferent als de fora. En al·ludir-los, d’aquests en deien, daixonses “de la Vila”, o be, dallonses “de Plaça”. Eren les dues úniques referencies que adoptaren els nostres avantpassats per referir-se a les famílies que residien dintre muralles. Eren les nissagues familiars originals, les arrels de població més antiga, les més
Recull de les Cròniques i les Històries de la Població i la Gent de Palafrugell, Baix Empordà (Girona ) .