Passa al contingut principal

RAFEL GALLART, SABATER

Palafrugell havia mantingut la vila durant segles arraulida dintre de les muralles, però arribats al segle XVI la pressió demogràfica desbordà la murada que encotillava l’augment de la vella població. El poble creixia, l’espai murallat s’havia fet petit  i es va veure en la necessitat de crear nous barris amb els veïns que s’establien en ravals fora de la vila. Aquests tenien els mateixos drets i privilegis, eren ciutadans que pertanyien al castell i els termes de Palafrugell, Mont-ras, Llofriu i el Port de Calella, però els de “dins la vila”, els que habitaven entre muralles, tenien un altre rang, una altra condició, eren designats, denominats i tractats de manera diferent als de fora. En al·ludir-los, d’aquests en deien, daixonses “de la Vila”, o be, dallonses “de Plaça”. Eren les dues úniques referencies que adoptaren els nostres avantpassats per referir-se a les famílies que residien dintre muralles. Eren les nissagues familiars originals, les arrels de població més antiga, les més palafrugellenques.

El carrer de les Botines es trobava en un d’aquests nous ravals, va rebre el nom perquè fou el lloc on inicialment s’instal·laren i concentraren els obradors o tallers dels artesans sabaters, situats al rebedor de l’entrada a la casa, un espai prou ample per fer de sala de treball. Malgrat denominar-se genèricament “sabaters” a tots aquells que es dedicaven a la manufactura dels derivats de la pell, dins la confraria de Sant Marc on s’agrupaven, es regulaven les diferents activitats menestrals de fabricació i comerç de productes. Hi havia els sabaters, els guarnicioners que reparaven i produïen els guarniments de les cavalleries, els assaonadors, els blanquers, els corretgers, etc.


En una de les cases d’estil barroc popular que hi ha al carrer, que actualment té el número 10, s’establí el 1736 Rafel Gallart, un sabater descendent d’una llarga i tradicional nissaga de sabaters. A les finestres del pis, que es conserven originals, encara es visible en una de les llindes, malgrat el destructiu atemptat que ha sofert, el nom de Rafel Gallart, i la data de construcció de l’habitatge, en l’altra es mostren dues sabates d’època, un és calçat d’home i l’altre és un model de dona.

Les mateixes marques d’identitat apareixen en una altra casa, en aquest cas es tracta del carrer de Pals número 2. Aquest rodal de carrer inicialment era una placeta (d’en Bou), que va desaparèixer quan s’obrí el carrer de Torres Jonama (carrer del Sol). Urbanísticament es va formar sobre l’antiga via nord-oest que sortia del recinte antic per anar a La Bisbal i Torroella de Montgrí i constituïa un dels punts amb major transit viari de la població.

Respecte de la casa del carrer de les Botines en aquesta no s’aprecien gaires diferencies. Quan a l’estil aquest continua sent barroc popular, també de dos cossos, però ha evolucionat en les obertures de planta baixa que en aquesta son més grans, pensats per ser més botiga de sabates que obrador de sabater. I aquí les marques del titular i l’ofici han baixat des de les finestres superiors a sobre del portal de ran de carrer. Rafel Gallart 1756, i les mateixes dues sabates que marcaren la moda a París durant la primera meitat del segle XVIII. Rafel Gallart fou regidor de l’ajuntament de Palafrugell durant el bienni 1787-88.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),