Passa al contingut principal

Entrades

L'ESTANQUER BANDOLER

Entrades recents

HERBA DE BRUIXA

En el temps que els va tocar viure, les bruixes no eren res més que dones atrevides, mullers valentes, doncs reivindicaren un model de vida alternatiu amb l’esperit de l’ànima femenina, completament oposat al model de la pura força bruta que aplicaven els homes. Les impel·lia la força que més temia el poder feudal, la raó pura. La temptativa de canvi que proposaven no tenia pas sentit de classe, camí que s'assajarà més endavant, el que elles proposaven era un sistema social que, per damunt de tot, prioritzes la vida, cosa ben diferent del sistema que s'acabaria instaurant. Les dones s'enfrontaren al poder feudal i religiós i per això foren acusades d’entregar-se al diable. Des d'aquell moment el seu mon es va declarar proscrit, i considerat perillós per la fe i el poder se’l perseguirà a mort. Aquest era el sentit que s’atribuïa a la mandràgora, una herba carregada de llegenda i considerada pròpia de les bruixes i per aquest motiu rebia el nom d’herba de bruixa. Deien q

JOSAFAT

  Durant la commemoració de la Festa Major de Palafrugell de 1905, es va convocar la celebració d’uns Jocs Florals, que serien els primers organitzats a l’Empordà. A la secretaria de la Secció de Belles Arts del Centre Català de Palafrugell, que dirigia l’esdeveniment, es van rebre 80 composicions per al Concurs Literari-Musical de la Festa de la Bellesa. El secretari del Centre, que era Joan Linares i Delhom, ho va fer públic dies abans del festeig. Coincidint amb la Festa va aparèixer el primer número del quinzenari ”Emporium”, una publicació cultural amb un selecte elenc de col·laboradors, que dedicava monogràficament l’edició inaugural a dita celebració. Amb aquell concurs es volia fer crida als artistes de la terra, i a fi d’evitar el risc de que en lloc de la Festa de la Bellesa, es convertís en festa de la vulgaritat, decidiren donar els artistes completa llibertat per a triar els temes, i que els premis fossin en metàl·lic. Els organitzadors obriren una subscripció per a que

SI ELS ESPINACS PARLESSIN!

Que a ningú no se li acudeixi dir que l’espinac és una menja fútil, només pel fet que la planta sigui una humil herba. Es tracta d’una hortalissa molt antiga de valuoses propietats alimentàries. És originària de l’antiga Pèrsia (l’actual Iran) i fou domesticada fa més de 8.000 anys pels homes que habitaven el Pròxim Orient a la regió de la Mitja Lluna fèrtil, en el territori que hi ha comprés entres els rius Tigris i Èufrates. Moltes coses transcendents quan principiava la civilització humana s’originaren allà. La domesticació d’un animal o una planta és el procés de transformació a través del qual s’abandona l’estat salvatge per a dependre del control absolut de l’home. Aquesta evolució biològica desemboca en una espècie nova de la qual es regula el  creixement i la reproducció. La domesticació de les plantes es va iniciar fa 12.000 anys, quan l’home neolític comença el seu cultiu i seleccionà aquelles espècies que van ser del seu gust o tenia més a l’abast. Va ser en aquell terr